Etiquetas

viernes, 28 de diciembre de 2012

Els meus regals de nadal

Sembla ser que durant l'any m'he portat molt bé, i ara que és nadal això té una simple traducció: "El Tió m'ha portat encadenes!!"... i això que he pogut escalar relativament poc. En total el tronquet caganer me n'ha portat 2.

Escapada familiar a Malanyeu per fer baixar els torrons

El primer el vaig rebre a Sadernes el dimecres passat no l'altre, en una visita amb en Fèlix a la cova de les monges. La via fou la "Barbituric" 8a+. Ell la tenia pendent de l'últim cop que havia vingut, i en un segon intent molt segur, no la va deixar escapar. Jo per la meva part em vaig enamorar ràpidament de la via. Planxa desplomada a 15º d'inclinació d'uns 20 metres tota quasi completament de regletes. Es a dir el que més bé s'em dona :) .  Al primer intent me la vaig mirar i amb el seu flaix la vaig matizar molt còmode. Al segon  ja vaig caure al pas dur per un petit error de peus. I al tercer vaig caçar bé la petita regleta del "crux", i me la vaig endur! Tot i que quedant-me amb la sensació de que potser es tracta més aviat d'un 8a, això si, espectacularment recomanable i bonic. De fet, una de les línies que més he disfrutat :)

 
Jo mateix i la Maria a les Taules de la llei

(Entremig un petit parón nadalenc i un dia d'escalada familiar a Malanyeu)

Pel que fa al segon, va venir el dijous passat al Cargolaire, en una fanàtica visita amb l'Aniol i el Marc Forradelles, que ens va estar filmant tot el dia. Tots varem complir els nostres deures, l'Aniol es va endur com si res l'"Àfrica" 7b+ pel recte com si res. I jo em vaig endur quasi per sorpresa l'"Okupa", un 8a concentrat en dues xapes amb un pas de tensió corporal sobre regletes i empeines. Dic per sorpresa perquè vaig intentar-la quatre cops durant el calorós dia per trobar-li el mètode. El pas dur em sortia bé, i l'apretada de regletes de sortida també, però quan l'intentava no aconseguia enllaçar-ho tot juntament amb els xapatges corresponents. Quan ja pensava que no la faria i em donava per vençut, en un últim intent més aviat destinat a acabar-me de petar al final del dia, vaig fer el pas dur, vaig clavar el quart xapatge, vaig enllaçar tota la sortida de regles amb el meu mètode "zero tècnica" i alehop!, de cop em trobava agafat del cantell i xapant la R! Si m'ho deien dos segons abans que l'encadenaria amb la petada que portava a sobre no m'ho creïa! En Marc F. per la seva banda també li donaria algun pegue al final del dia, però semblava que el Karma aquell dia se li havia girat en contra... Una patinada de peus, Una volada inesperada, i una cinta girada en el moment menys oportú, van tirar-li per terra els tres genials pegues que li va donar, dos dels quals va caure acariciant el tac salvador. Ànims bou que ja la tens!!

En fi, ara uns dies en els que tocarà currar i el 30 o 31 segurament cap a Margalefff!!!!!

lunes, 10 de diciembre de 2012

Trinqueles!!!

De vegades hi han vies que costen, i victòries que es fan esperar.. però poques se m'havien resistit tant com aquesta via de Calders. Portava tres setmanes que allà on anava m'emportava una "clatellada" i ja començava a pensar que alguna cosa havia fet al revés aquests últims dies.. La via, potser una de les més espectaculars de Calders. Una d'aquelles que fins que no agafes el cantell de la reunió no et deixa cantar victòria. Un d'aquells 8a's que de vegades sembla que amaguin una creueta sota la gavardina. Sostre comú amb l'Uruk-hai, i recte amunt per anar a buscar una secció de 19 llargs moviments sobre preses estranyes  on cada pas et deixa més mal col·locat que l'anterior, i que fa del final de la via un infern aleatòriament exquisit d'intentar encadenar. Uns 8 cops havia caigut agafant el "Tac" que separa la victòria de la derrota, però finalment en l'intent menys esperat ha caigut, i jo finalment puc dir que he pescat un dels genials diamants en brut que amaga Calders, i que de vegades tant costen de pulir.

Ara per fi em podré dedicar a treballar d'altres "Glamuroses" joies del sector, sempre i quant es deixin de trencar preses, en clara alusió al mr.trencapreses jeje ... Veurem que passa aquest dimecres amb la màquina de Sant feliu...  :)

Per Acabar m'agradaria comunicar un petita opinió personal que de vegades estaria bé que compartís tothom...
És cert que la zona de Calders és coneguda per molts com l'abocador pel seu passat, i se que molts de vosaltres ho dieu amb la més bona intenció de fer la gracieta. Ara bé, el que no puc entendre de cap manera és la quantitat de merda literalment que deixa la gent tirada pels peus de via. Aquest sector, tinc entes que va ser obert després d'una titànica obra de neteja de deixalles. Resulta penós que després de la fabulosa tasca d'acondicionament que s'hi va realitzar el tornem a embrutar. Abans de marxar, amb en Xitus varem recollir un bon grapat de retalls de cordes amb flors pels peus de via, no precisament petits, i alguns culs d'ampolles "amagats" suposem que per a donar de beure als gossos ... I perquè era fosc i no varem seguir buscant... 
El cas és que no se si la gent de vegades pensa que el sector és una paperera gegant o l'armari de casa, però el cert és que a mi no m'agrada trobar peus de via tant bruts, i això és tasca de tots mantenir-ho net. Que quedi clar, a tots ens pot caure un trosset d'esparadrap pel terra o podem tenir algun descuid i no ser-ne conscients  Ara bé, la quantitat de merda que hem recollit, no és fruit d'un descuid ja que els retalls de corda per exemple no hi eren quan hem arribat. En fi, que cadascú reflexioni el que vulgui d'aquest fet, però el que ha de quedar clar, és que tot i no ser un bucòlic encontre dels immensos paisatges d'Islàndia, Calders no deixa de ser un espai natural, i per tant estaria molt bé mantenir-lo com a tal. 

domingo, 18 de noviembre de 2012

Rodant prop de casa

Pluja i més pluja. Els últims dies poca cosa més hem sentit, a part del fenomen meteorològic que ens mulla les parets cada cap de setmana. Així doncs, ha tocat aixoplugarse sota un bon desplom que oferís vies amagades de l'aigua com ara a la Vena a Montgrony, una visita aigualida al Clot de l'espasa, i un altre a Calders/Cargolaire per variar.

Del primer sector van estar dues visites amb en Carlos, on ens varem motivar moltíssim i varem estar provant la Ninotets 8a+, que és la Variant del Cràpula 8a, via cinc estrelles que jo em vaig endur ahir després d'aprendre a fer servir el "mètode Torreblanca" jeje. Pel que faria a la ninotets, cap dels dos se l'enduria, tot i que ambdós ens la deixariem més que bé amb una sola caiguda, per fer-la properament!


La visita al Clot de l'Espasa, més que una jornada d'escalada, degut al fred i la pluja, va acabar sent una recolecta de bolets quasi a peu de via! Pocs encadenes vem veure aquell dia ja que els tops de les vies amb la pluja estavem molt xops i era bastant engorrós sortir. Tot i aixó varem poder fer alguna via una mica molla patint més del compte com ara la Magnacarta 7b+ per part del Gerard, o "el Roc a la Faixa" 7c, vies on en Furra ens va tirar unes fotos més que precioses que podeu veure aquí!

Les dues visites a Calders, les podriem dividir en dues parts. Una al Cargolaire amb en Jared i en Furra, on a part d'emerdarme sense voler en un projecte on no em vaig cantejar, vaig fer "El Neguit" 7c, una de les joies que ha deixat el Tati a Calders, i la qual és desenvolupa en una secció d'uns 7-8 metres molt tensos, on cada moviment significa agafar una pinça roma més dolenta que l'anterior, i una visita flash avui a la Bauma, on després de sentirme ultra petat d'ahir des de l'escalfament, he pogut treure un pegue per preservar l'orgull a la Trinqueles, que tenia una mica abandonada, i en que he caigut al final de la via, agafant el "tetrabrick" tot i que no prou fort...


viernes, 26 de octubre de 2012

Hola Vida!

Fa bastant que no actualitzo. Les últimes setmanes se m'acumulava la feina i els exàmens. Ara però ja s'ha acabat la setmana infernal d'una empollada rere un altre, i torno a poder viure.
En aquest temps d'inactivitat "bloggueril", he pogut visitar una bona varietat de sectors, i la fanàtica Golem's Line que es va organitzar a la Sala Golem i on va guanyar el Gerard Rull.
A més sembla que Sant Fèlix Obradó va obrar el miracle i no només em va eliminar les molèsties, sinó que també he guanyat força de dits com bé vaig comprovar a Calders, en una via anomenada Glamour 8a+ per alguns i 8b per uns altres, on la presa més bona de la seqüència dura és com la fulla d'un Ganivet!
Al primer intent la vaig veure impossible.. en paraules d'en Carlos: "Però que carden aquestes preses!!", però en un segon intent vaig encadenar els 7 moviments del crux molt còmode tot i venir cansat de treballar, tot quedant-me amb la sensació que el proper dia podria caure :)
Per la terra de la pols, també s'hi va deixar caure el nou Spilberg de la roca, el Gran Marc Forradelles que fa poc es va estrenar dins el món dels vídeos fanàtics amb aquest fabulós vídeo. Amb ell ens varem motivar, i Diumenge vam endur-nos "l'Avi Casimiro"  7c+, jo al segon intent i ell al tercer, tot demostrant la seva tornada al món de l'encadene! En Carlos per la seva banda també se l'hauria endut, però va caure incomprensiblement després d'haver fet tot lo dur.. A la pròxima se l'emporta!



Pel que fa a altres sectors, també vaig tenir l'honor d'anar a escalar dos dies per Sadernes amb, ... .. mmmm... m.. em sembla que l'adjectiu bou es quedaria curt, en Marc Muñoz (que d'aquí res rebentarà l'Estricte!!), l'Esther caça ratolins, i en Lluís que quan menys s'ho esperi farà el mateix amb el Desig de volar!
Per la meva part per Sadernes vaig fer la Via làctea 7b+  ficant cintes, i que havia probat feia dos anys, la fanatiquíssima Desig de Volar 8a+ o potser millor 8a, amb 4 pegues, i dues setmanes abans la Generació de l'odi 7c/+ amb tres pegues a l'Ona.

I bé, ara a esperar que s'eixuguin les parets de tanta aigua de cara a diumenge!


sábado, 22 de septiembre de 2012

Sadernes i Sorralta!!

Els últims dies de la setmana passada van ser els últims de vacances abans de tornar a la realitat: Curru+ universitat...
Foto: Un escalador tempta la levitracció 8a a la bauma esquerre

Tot i així no vaig desaprofitar l'ocasió per visitar L'Ona de Sadernes, Sorralta i Calders per variar...
Als dos primers no hi havia escalat mai, i m'en vaig endur una grata sorpresa.
De la Ona, vaig quedar impressionat del nivell i llargada de desplom que sorgeix del llit del riu! no m'imaginava un "Calders" tant imponent amagat a Sadernes. Allà, varem fer una via per recomanació dels locals de la zona, la Game Over 8a+, que vaig finiquitar al 3r intent, i que segueix una línia ultra física per la part més llarga del desplom, amb un moviment de laterals bastant aleatori pel mig, que no ens va decepcionar, però que potser ens va semblar un pel més fàcil potser 8a millor :)
De Sorralta, tots sabem que son vies completament de picats i que en la seva part esquerre no són massa bones, però el fet és que a la part central, al gran diedre que forma la paret, s'hi troben dues obres mestres d'en Miquel Saborit, que si bé no són del tot naturals, ressegueixen una escalada lògica per la paret que s'enllaça d'algun picat amb bon gust! Aquestes són Motor a fons 7b, que em vaig endur a vista, i Desig de Bruixa, un 7c molt estètic, que posarà a prova el nostre bloqueig màxim, i que vaig fer al segon intent.
I bé, diumenge passat va servir per visitar Calders i adonar-me que massa dies seguits de roca, poden passar factura en forma de cansament pronunciat, així que un pegue a la Trinqueles on em vaig arrossegar.. la resta del dia  ja a descansar pensant en l'entrada a la setmana següent.

miércoles, 12 de septiembre de 2012

Records del mestre: Wolfgang Gullich

Segurament com jo molts de vosaltres ni el veu conèixer, ni tant sols alguns coneixíeu l'escalada ni res que s'hi relaciones, mentre aquesta llegenda traçava increïbles línies per l'història com ara, l'Eternal Flame o Acció Directa. El que si és cert però, és que aquesta amigable figura que en pau descansi, ha aconseguit instaurar una petita flama eterna dins el cor de tots els que estem o ens aficionem al món de l'escalada, que fa que el passem a reconèixer com a una d'aquelles grans figures del món vertical al qual admirar i idolatrar. Per això mateix m'he vist obligat a dedicar un post a descobrir el que per a mi han resultat ser dos vídeos desconeguts per el moment d'aquest heroi al qual tots tant admirem, i al qual sense conèixer directament, tant trobem a faltar.

"Specific exercises for specific demands. Arms can do dynamic and static train, so one has to train both."

Wolfgang Güllich - Training theory from cipri florin on Vimeo.

Wolfgang Güllich from cipri florin on Vimeo.

Més roca! Salaretes i Margalef

Seguim sense parar de tocar pedra! Després de Moià i Rodellar, la cosa va seguir tot fent una visita a un sector nou del Ripollés, Saleretes Nord, i una curta estada a Margalef dos dies per acabar de rebentar la pell dels dits.


A Salaretes Nord amb en Pau i L'Oscar Varem poder disfrutar de vies noves de trinca totes boníssimes i molt ben equipades de les quals varem fer un 6c+ molt bo per escalfar, un 7a o 7a+ de bavaresa, un 7c de plaquilla vertical més que bonic, tot i que potser estaria més bé de 7b+, i finalment per acabar el dia abans no s'ens poses a ploure al migdia, varem probar un projecte que en Pau es va endur amb dos pegues i que deu ser 7c o 7c+ de placa gris vertical bastant continu sobre roca boníssima i que com la resta de vies en desconeixem el nom, però que segur que esdevindrà una de les clàssiques del sector i qui sap si del Ripollès.



Pel que fa a Margalef, va ser una sortida llampec organitzada a última hora amb el Pol i l'Esther.
El primer dia va ser una mica un dia de relax pels sectors de Can Verdures i Can Pesafigues rodant per sisens i fent algun que altre sete a vista com O'Margalef 7a+ o Bitx 7a. L'endemà, Canviarem de banda i tirarem cap al fresc sector d'estiu de Ca la Marta on després d'escalfar en alguns sisens vaig fer Printemps Arabe 7b dur a vista, que en Pol també provaria i que es deixaria ben a punt per encadenar-la el pròxim dia. L'Esther per la seva banda faria algun dels 6b's de la dreta.
Al final del dia aniriem cap al sector de la Cova Soleiada ja que jo tenia ganes de provar la Dr.feelgood 8a perquè que me n'havien arribat molt bones referències, i la veritat és que no m'enganyaven, una línia guapíssima que ressegueix un desplom de 25 metres a uns 20-30º de mitjana de pura continuïtat. El primer intent la vaig montar tota ràpidament i en el segon la vaig encadenar quedant-me amb la sensació que potser es tracta més aviat d'un 7c+ normalet si el comparo amb moltes d'altres vies que he realitzat últimament. Tot i això no deixa de ser una gran via més que recomanable, per a tots aquells amants de la continuïtat i dels grans desploms.

Bé i per avui després de passar el dia d'ahir per Barcelona a la manifestació, descans, per demà anar ben fresc cap a Sadernes!!

viernes, 7 de septiembre de 2012

Escalant per Rodellar

Dissabte passat vaig començar vacances! Cosa que significava que tenia dues setmanes i mitja per endavant per empatxarme de roca fins a rebentar! i això he fet!
Diumenge a la tarda, començà el que significarien 5 dies seguits de roca sense parar. Amb en Pau i en Jordi varem estar per La Moretona, fent el que significaria el meu breu escalfament per sortir directament cap al paradís del cantu el mateix dia. Abans però, em vaig voler endur a la butxaca la Sika Pika 7b al flash, i la Sing Sing 7c al 3r toc de la sempre curiosa i dura escola moianesa.


Pel que faria a la resta de dies per terres "rodellarines" com ja anunciava seria un no parar d'escalar envoltat de la bona companyia d'en Marc F. , la Leo, l'Alex, el Josep, l'home amulet(el dani), la Duna(àlies perro-castor), i del retrobament els últims dies dels incondicionals de la zona com l'Eki, la Petra, i d'algun despistat incondicional del ripollès com el Xevi, que s'havia escapat a tibar per la zona.
Però bé, sembla ser que no només de gent vaig poder disfrutar per la zona, sinó també d'encadenes com ara la Egocentrismo 7c al flash, la Tope Gamma 7c al segon pegue (casi a vista ficant cintes!) o la variant de la No Limit que va a buscar la R del 8b/+ de la seva esquerra afegint un pas de bloc a a punta d'un sostre, i que deu rondar entre el 8a i el 7c+ segons gustos.



També van ser moltes les vies que vaig tastar ràpidament (Coliseum,Tragaldabas,etc... ) , però fou una en concret la que tot i donar-me carbassa em va enamorar, La Mal de Amores 8a+ a la qual tot i treure-li tots els passos ràpidament, no vaig ser capaç de veure color en un principi, fins que em van explicar els quatre trucs que te la via en la secció de les tres pinçetes i el bidit de primera falange, al qual jo em llençava totalment volat, cosa que feia el pas substancialment més dur, tot i que espero que a la pròxima visita amb el truc de la bici oberta, pugui veure-li molt més color.


I res, ara uns dies per terres osonenques per recobrar forçes i sant tornem-hi que les parets ens criden!

martes, 21 de agosto de 2012

Els 4 regals del Karma

Semblava que l'últim mes el dit no millorava, i que després d'una desastrosa visita al Castell de les Dames, on tot i sortir la Killing Kitchen 7b a vista, el dit es va fer notar, la resta de l'agost no pintava gaire bé..
Per sort, diuen que el Karma o el Ying i el Yang, ara no ho recordo massa bé, tendeixen a nivellar les ratxes de mala o bona sort d'una persona, i suposo que és el que em va passar a mi! Després d'una no gaire bona setmana n'ha vingut una d'excel·lent!
Ja començava la setmana sabent que dimecres era festa, cosa que ja et dona energia de per si, i ben aprofitada que la vaig aprofitar, a Calders amb en Carlos fent l'Egunkaria 7c+, i rebentant-nos els dos a l'Uruk-hai 7c+ que jo ja tenia fet, a base de pegues i que ell estaria a puntíssim d'encadenar!!


Però no n'hi havia prou. Semblava ser que el Karma estava molt generós, així que em va regalar un dilluns de festa a la feina... I evidentment jo al veure l'oportunitat d'anar a Rodellar, doncs com un boig buscant gent, per aprofitar una de les poques oportunitats que em quedaven per anar-hi aquest estiu! I així va ser.. Dissabte 21:00pm surto del curru... Diumenge 2:00am arribo a la terra promesa a fer el goril·la!!!


Diumenge, amb el síndrome d'abstinència "Rodellarina" en plena efervescència, em posava dempeus a les 8 del matí per anar corrents a agafar Cantarrals! I així va ser, tota aquesta energia i pressió acumulada em va fer anar com un boig tot el dia fotent-li pegues a tot el que em posaven al davant!  Al matí acompanyat de l'Aram, en Jordi (vaia pallisses es van fotre els dos a la Vlur 6c i la Orgàsmica 7a+ respectivament)  i companyia, vaig estar escalant al sector el Camino, escalfant i fent la Orgàsmica 7a+ a vista primer, i repetint-la després. Un cop avent escalfat va començar la pallissa... primer al migdia em provo la inhumanísima (ara que té el cantu trencat ) el Corredor de la muerte 8a, que travessa pel bell mig els 45m de desplom a 40º de la Surgència! De seguit cap a la tarda cap a ventanas amb l'Eki, el Guille i la Petra, on començo amb un pegue desastrós a vista a la Cena de Isidoro extènsion 7c (les tufes estrambòtiques no són lo meu), i acabo les piles provant l'A Crabita 7c+ o 8a depenent de per a qui, i que degut al cansament i la falta de llum no faig, però que em deix-ho fantàsticament bé! ¡¡¡Que bona que és la via, i que malament s'em dona empotrar!!!
Dilluns, dia de la mort. Ja hem vaig llevar pensant que el Karma m'havia abandonat.. Però bé, a les 11 cap a avall a capbussar-se en un gèlid gorg, per sortir de dins biònic com l'Òbelix de la marmita i amb el Karma a favor!

Començo el matí a escalfar amb una cordada rusa pel Camino, i a la tarda cap al desplomaken de la Surgencia amb la Petra, el Francisco i la divertida Família italiana de la "supermamma titta" que tot ho fa, la tropa de malaguenys i els seus divertits pegues a la No Limit, i moltíssima més gent que creaven un ambient més que fantàstic!
I bé jo doncs mig endormiscat després de dinar, em decideix-ho a fotre-li un pegue al flash a la No Limit, que en Pau m'havia recomanat. Començo a pujar mentre la Petra me la canta fantàsticament bé i la màquina eslovena m'assegura, faig la secció dura cridant, patint,.. i em planto al repós del mig...

Francisco: Aquí la via ya se termina! muy bien!
Petra: de aquí a la primera reunión és 6b+!
Yo: Però si queda media via! Esto desploma mucho!


i seguidament no m'expliquen res més! Jo tope nerviós vaig pujant canto per aquí, aleje per allà, i xapo una cadena! - Ueeee!! ja la tinc!!!-
Petra: Esta no és!! és la de mas arriba!!
Miro amunt.. 3 xapes més amb la R penjant literalment d'un sostre!! Joder amb el 6b+!!! ..
Desxapo la R... ai si caic per aquí... ai aquests cantos i peus com se m'arrenquin... ai que just que arribo a la R... Ai que aquest canto fa soroll de campana  ...Ai que el colze se m'en va a pequin mentre xapo... i de cop.. Apareix el KARMA!!!! R xapada i el primer llarg de la No limit originalment de 8a, potser millor de 7c+.. al flash!!! Quina il·lusió!! i que bona que és!!
Ja amb la moral pels núvols, i després de que m'expliquessin que al segon llarg de la No limit ¿8a+? s'havien petat coses a la secció clau, animat per el Francisco decideix-ho probar la variant de la No Limit que va al 8b+ de la seva dreta, prenent de nom,  ¿No name? 8a, per acabar de fer el dia, i que afegeix una seqüencia a bloc a la punta d'un sostre i una estressant part final amb dos alejes considerables sobre roca molt dubtosa on no molaria caure... Li foto dos pegues, i al Segon caic a l'últim pas dur apuntet d'encadenar, peró el Karma ja ha dit prou... que ja ha estat massa generós i que em tocarà tornar amb una bona pila de deures i feina per fer.

martes, 7 de agosto de 2012

Prohibit Escalar als Matxos!

Resulta trist haver de començar el post amb una notícia tant dolenta, però durant el mes d'Agost s'ha prohibit escalar al Grau dels Matxos per l'elevat risc d'incendis, per acord mutu entre ambdós propietaris.
Després de la gran quantitat d'incendis que hi ha hagut els últims dies arreu del nostre país, han volgut posar aquesta mesura més que respectable per la por que tenen a perdre casa seva i les seves terres, degut a la gran afluència de gent que visita la zona, on molts dels visitants són fumadors habituals, cosa que els preocupa seriosament, ja que sempre pot esdevindre un factor de risc, i descuit hi pot ser sempre. Per tant des d'aquí també vull fer una crida general perquè es respecti la decisió dels propietaris, en favor del futur de l'escalada a la zona, i de la preservació intacte de la zona del Congost. Un no compliment de la norma podría esdevenir en la desequipació del sector. En fi els projectes hauràn d'esperar 4 setmanetes a que baixi el risc, o bé fins que comenci a ploure, i si no us podeu aguantar de ganes que teniu d'anar a escalar per la zona, disposeu d'altres alternatives no menys bones com Collsuspina, El Brull, El Folló, o el Sot del Bac, on també disfrutareu d'ombra de matí o tarda, i sobretot de bones vies de graus variats!


Però no tot son males notícies... l'ultima setmana vaig escalar moltíssim, Collsuspina, Calders, i Sant Llorenç del munt van ser les zones escollides. I res a Calders pegues fanàtics a la Trinqueles 8a, dins una olla a presió roent, on l'Ignasi em va resoldre un pas que feia fatal, i ara si que el pròxim dia me l'enduré jeje (que dura que és).. en Guillem Colell per la seva banda es va endur la madamme i l'exàmen final, ambdós 7b's, el mateix dia (que bou s'està posant!), i en el Morales va fer el mateix amb l'Uruk hai 7c+.
Pel que fa a Collsuspina, va ser una visita bastant ràpida amb els moianesos tot aprofitant la fresca de la tarda, on em vaig endur al primer intent la Guaita 7c (sense tocar la multiflowers) i on vaig temptar la rocambolesca Quidam 7c+, que el següen dia esper-ho que caigui :).
Ja per acabar, diumenge, al veure mal temps cap al Nord, amb en Pau vem decidir cambiar Sadernes per una fanàtica visita a la paret gran de Sant Llorenç del Munt, on sota una fresca brisa vallesana, ens vem endur La Reina Abeja 7a+ per escalfar, La Llei de Murphy 7c+ tots dos en el dia, i finalment ell  s'enduria com qui no vol la cosa, la fantàstica Calladeta estas més maca 8a a VISTA!!! i ho remarco (i que m'ho diguin si m'equivoco)  perqué jo després li vaig fotre un pegue i la secció de dalt no em va semblar precisament fàcil de fer sense saber com va ... si esque no hi ha res com anar sobrat de pila jeje 

PD: mesos enrere anunciava que en Pau també havia fet Espacio Amor y Locura a vista, resulta que em vaig equivocar, i tot i estant a sota amb en Lluís assegurant-lo i animant-lo, resulta que es tractava de la seva veïna Yo Claudio, en fi ja queda rectificat jeje

martes, 31 de julio de 2012

Escalant per les rodalies

L'últim cap de setmana, l'he disfrutat escalant pels voltants amb la bona companyia de la gent de Moià.

Jo mateix a la Guaita 7c/+  Foto: Pol Guinart

Dissabte a la tarda, vem estar escalant per la sempre agradable ombra dels matxos amb en Pol. Va ser un dia bastant gos, després d'haver currat tot el matí, així que m'ho vaig prendre amb bastanta calma. Varem escalfar amb l'espectacular fissura del senglar estimbat 6b, i seguidament ja vem anar cap al mur taronja a acabar d'activar els tentacles amb un altre espectacular 7a, anomenat Tranques i Barranques, que jo em vaig endur al flash. Ja per acabar el dia, vaig enfilarme per la Torna torna serrallonga ¿8a/8a+? per la seva versió original, per fer-li una ullada, i ... ¡¡Què bona que és!! ... si esque com m'agrada la pedra que tenim per aquí... crec que amb un o dos dies podría sortir :)
Pel que fa amb en Pol, després de no veure gaire color a la tranques, l'animu a que probi la Salinkarda 7b i se la deixa fantàsticament bé per el pròxim dia!

Altre cop a la via anterior  Foto: Pol Guinart

Pel que fa a diumenge, l'idea era anar al castell de les dames, però a l'haver dormit poc la nit anterior.. varem deixar-ho per una visita per la visera de Collsuspina, on també s'hi apuntaria en Toni. Un cop allà i amb  la brisa congelada que sol acompanyar el petit sector (i nosaltres amb maniga curta jeje), encetu la llauna escalfant amb la Gypsy of rock 7b  que ja tenia feta, per després probar Guaita 7c/+  on cauria a l'últim pas dur al segon intent del dia.. per la seva banda, en pol cauria a 3 passets de la R de la Gypsy!! ... tot i que per sort en Toni ens salvaria el dia encadenant la Blackmail 7a+ com si res.

La màquina fent el pernil Foto: Col·lectiva

Bé per últim agraïr les fotos a en Pol! I res mentrestant el dit igual amb molèsties, i aviam que diu el fisio aquesta setmana :)

jueves, 26 de julio de 2012

Veredicte

Doncs sí, el dimecres vaig anar al fisio i ja em va donar el veredicte... inflamació del tendó del dit mig... en fi, no se com s'ha de curar una inflamació de tendó ni que comporta, només se que pel que em va dir ell, una sèrie d'estiraments dos cops al dia, acompanyats de gel.. aviam si va bé :) ... si més no, ja estic content perquè em va donar permís per entrenar, cosa que avui ja he fet anant mitja horeta després del curru per la farinera a fer el hàmster, i es que si una cosa em va deixar clara la visita de diumenge passat a Tres Ponts,

Foto: Jo mateix provant el Segre

amb en Lluís i en Carlos, és que he perdut bastanta "pila plafonera" amb tot el parón que portu, cosa que em va fer exprimir de valent provant el Segre R1 7c+, on cada intent representa una odissea per un mar de lajes invertides de peus petits, amb un desplom més que pronunciat que et deixa fos. Tot i això al tercer intent abans de marxar me la vaig deixar més que bé juntament amb en Carlos, després de fer servir els mètodes d'un suec que voltava per allà. En Lowis per la seva banda va voler dedicarse a rodar pels setens del sector, primer per un suposat 6c (7b ultraxunguíssim), i després per un 7a+ del costat on va protagonitzar el vuelu del dia, després de descuidarse de xapar una cinta a dalt de tot.. si es que va tant sobrat que ja ni xapa jeje

                                         Foto: En lluís a maciste 7b


viernes, 20 de julio de 2012

No progresa adecuadament

Qualsevol de vosaltres podria pensar que el títol del blog fa referència a les meves notes, o a la prima de risc espanyola, però no, és tracta d'una cosa infinitament molt més complexa, i indexifrablement molt més difícil d'entendre.... El meu Dit! i es que mira que podría ser fàcil, o es trenca, o s'aguanta... ara bé, això de portar ja dos mesos des de la lesió de Margalef, que si ara et molestu, que si ara et faig sentir com en Gullich, i que si ara et tornu a putejar.. doncs no mola... fa 4 setmanes (tot i que a mi m'en semblen 8) que faig bondat... una primera setmana sense escalar... una segona fent 6c's ... una tercera fent 7b's a vista d p_ _ _ mare... i a la quarta fent un 7c+ al segon pegue i als dos dies de no fer res, tornarme les molèsties al curru després de 3 setmanes de no notarles... ara portu una nova setmana de repós menjantme les ungles de les ganes de palpar la roca amb els tentacles... fa mig any quan vaig tenir la tendinitis a la mà esquerre tot va ser molt diferent... al cap de 3 setmanes de repós i dos mesos escalant ja tornava a poder apretarli a muerte... ara però, aquest cop cada dia ho veig diferent...  Puc arquejarli tant com vull amb el dit o tibarli tant com m'agrada de bidit, ara bé quan poso el dit arronsat i apret-ho cap a dins em fa mal...

                                           Exactament aquest dit és el que em molesta :(

De moment espero la setmana k ve poder escaparme alguna hora al fisio d'en Carlos aviam si em fan una eco i em diuen k cony i tink a dins.. perquè les sensacions no són les mateixes que l'ultim cop, i no voldria arribar al setembre quan tinc vacances sense poder escalar :S

PD: Felicitats a l'Aitor per equipar el millor 7b del món.. "Cypectus Bardatus"!! feia temps que no disfrutava tant una via com en aquesta! l'ultim pas és sublim! quin pati que se t'obre! :D


jueves, 28 de junio de 2012

Video - Pau Contreras al Nàufrag 8a+


Just Go For It - El Nàufrag 8a+ , Pau Contreras from Marc Giol on Vimeo.

Com ja deia en posts anteriors, des de la visita de fa un mes i mig a Margalef que arrosego molesties a un dit. Així que per conservar la motivació durant la setmaneta de repós i lenta reincorporació que m'espera, em dedico a matar el temps fent videos punkys. Si el cert és que tinc ganes de fer-ne algun de més currat, peró agafar la càmera a correcuita una tarda i anar a un sector, muntar tot el xiringuito, i intentar filmar volat, cosa que encara no li he agafat la pràctica, doncs bé no m'hes cosa fàcil i no em deixa lloc a gaire temps. Si a aixó li afegeixes un ordinador que tarda un dia scencer a processar el vídeo, que l'estabilitzador de l'after effects s'et carrega la qualitat de l'imatge, que la sabata del trípode balla, i que el shunt (minut 2:28) em va saltar al moment més oportú... . Peró bé, d'errors s'apren, i si més no ara ja se com montar-me l'instal·lació per filmar, cosa que en el pròxim video espero millorar jeje.

Disfruteu del que en queda


martes, 12 de junio de 2012

Agredolç Sabor de la Semiderrota a Sadernes :)

Un cop més arribava diumenge, i com ja es tradició el cuquet de la roca em picava massa fort, així que cap a Sadernes falta gent!!! Aquest cop possem la directa cap al pont d'en valentí on jo tenia en ment la "Go West" 8a, via 5 estrelles que no necessita presentació. Escalfo en el 6b+ de sempre, la monto amb la calma, baixo, i li dic a n pau, - Vaia inflada he pillat, avui no crec que caigui - ... doncs res que al següent pegue la rebentu amb volada de peus inclosa a l'últim moviment, i que com diu l'Andreu "gràcies al vent dels mediocres que apareix i ens eixuga les preses"! ... En fi que a la 13:00 ja havia complert i m'havia de buscar un altre objectiu amb la calma.


Al final com que en Pau no tenia bones sensacions després de probar un 8b+ (perquè sera jeje), baixem cap a la cúpula, ja que porto tot el dia rallant-lo amb que m'han dit que "La Quinta Essència", un teoric 8a (potser millor de 7c/+ o 7c+),  és molt bona.

En fi, la montu, em petu, en Pau la rebenta amb dos pegues, i jo.... doncs la deix-ho escapar al tercer pegue quan ja la tenia més que feta... m'oblido d'un peu, em fico nerviós, s'em para el cap i pillu la R com un gay, quan anava més que bé... finalment després de reposar 10 minuts i de que en Pau li fotes a la Tramuntana, 8a+ també guapíssima, li fotu
un altre pegue ja rebentadíssim, arribant al mateix lloc, peró aquest fent
una voleiada més que decent :) ... en fi un altre dia serà..
Aquí us deixo el vídeo del tercer pegue en que em vaig pillar a la R :'( 


miércoles, 6 de junio de 2012

GOFIT - "Just Go For It"

Fa molts dies que no actualitzo, peró bé el fet esque tampoc he tingut gaire temps, i si a això li afegim que he escalat menys del que m'agradaria, i m'he sobrecarregat un dit,  doncs bé no he tingut gaire motivació per explicar gaire res. Tot i aixó, durant aquests dies entre llargs reposos de "desentrenu", i algun que altre dia de roca. on vaig estar per Margalef, i on vaig fer amb "los sobraos" 7c, o a Sadernes on vaig compartir pegues fanàtics amb en carlos, provant la "Go west" 8a, m'han donat molt per pensar i plantejarme un petit/gran projecte que tinc en ment, i bé crec que la cosa te alguna possibilitat d'anar tirant endavant. De moment només té nom: GOFIT - "Just Go For it"... igual a alguns us suggereix quelcom o a d'altres res. Jo de moment no explico res, si la cosa acaba tirant endavant ja us en nire informant.

Salut i Roca! 


martes, 1 de mayo de 2012

L'idol!

Els últims dies estan sent bastant atrafagats. Ente examens, treballs, feina i el collons de temps que no s'acaba d'areglar no acabu de trobar el moment de sortir a tocar roca amb tranquilitat... des de la visita a Oliana, la meva activitat escaladoril s'ha resumit a una sortida a Margalef, on vaig fer "La corba de la Felicitat" 7c al 1r intent i on en Pau va rebentar literalment la Sàtiva 8a, i fa dos dies a Calders, on sota una imensa cortina d'aigua intermitent, vaig poder gaudir d'uns pegues fanàtics amb en M. Forradelles a l'unica via seca de tot el sector.. el Bàlrog, el qual crec que el pròxim dia em pot sortir...   La resta doncs bén poca cosa. Res més que una mica de plafó i dues tardes afegides, continuant amb l'obertura del meu projecte del grau dels matxos, on avui ha tocat sanejament de la roca a la part central (ja queda poquet!). Per sort per mantenir la motivació pels núvols, segueixen apareixens sens falta fanàtics videos del món vertical, que sempre ajuden a omplir els buits d'activitat. Aquest és el cas d'un dels videos que he trobat avui sobre en "Pau Escalé". Tot i això no us n'explicare res més que aquesta interessant cita:

“La pedra serveix per aguantar el gel, l'aigua serveix per formar el gel i l'aire serveix per respirar i poder escalar amb gel. Tot. Tot és només per escalar en gel”
Contagieuvos de fanatisme!!!


Pau Escalé. Go to the Parad-Ice (tràiler) from Zeba Produccions on Vimeo.

domingo, 29 de abril de 2012

Biografia Pou Aniak a Canal +

Se que porto bastants dies sense actualitzar el blog, però esque últimament no he trobat el moment, i el cert és que tampoc un tema interessant del que parlar. Tot i això crec que finalment la materia grisa se m'ha il·luminat, o més ben dit me l'han refrescat, i ni més ni menys que els germans Pou a través d'un interessant video/biografia feta per Canal+, fa uns 6 mesos, per a l'informe Robinson. És cert que en ella no es parla ni de nous encadenaments, ni de novetats, i tampoc s'ensenyen gaires imatges inèdites, però el cert és que s'explica d'una manera senzilla i entenedora per a tots els públics(escaladors i no escaladors) que carai és això que tant ens estimem que anomenem "escalada, i com ho viuen des d'un punt de vista molt personal, dues de les persones més importants d'aquest univers escaladoril. En fi disfruteu-lo i espero, en un proper post, explicar al que m'he dedicat aquests últims dies.
Salut i roca!!

 

martes, 10 de abril de 2012

En nom d'un gat

Mishi es veu que es deia, i molt bon gat/gata havia de ser perquè l'equipador d'aquesta més que magnífica via d'oliana, li regales el seu nom.
No se si de cognom també es deia 8a el gat, però el que us puc dir del cert és que és de les millors, per no dir la millor via que he fet fins al moment! Continua i Disfrutona fins a un final, de perfecte resistència, sobre perfectes regletes, sobre una perfecte placa gris, de roca perfecte, que a més a més és va veure compensada per un dia de temperatura "rotpunktiniana" perfecte.


Tot i això el pegue gloriós no resulta un pegue perfecte, ja que alguna inecessària garrulada que altre se m'escapà pel mig, però el fet és que la vaig fer, i patint fins al final com un garrí despres dels 35 metres de trekking esgotadors i 6 intents!


Tot i això, aquest treking meu, resultà un mer passeig per en Pau àlies "mr.pila", que desprès de que el dia anterior, rebentès al flaix, a sadernes, l'intramón 8a, i l'Àgora, 8b, en un petit grapat d'intents, se l'apunta també al flash sense esbufegar massa.



Però bé jo ja em comformo amb el fet de que haigi pogut tatxar un projecte més de la llibreta, i més si li sumo el 7b a vista(el pencu) que em vaig endur a sadernes fa dues setmanes ^^.(que ja era hora que men sortís algun!)
Ara però tot i el fanatisme acumulat durant tota la setmana, tocarà fer un mini parón d'una setmana i mitjà, pels examens de l'uni, però a la tornada, segur que els pegues fanàtis tornaran a la rutina del dia a dia.

vinga salut i roca!!

lunes, 26 de marzo de 2012

La Farinera Boulder Sessions: Carlos Torreblanca

Farà cosa de mes, mes i mig, amb en carlos varem grabar un petit i ràpid esqueig a la farinera, d'un bloc. El video en teoria havia de servir per posar en pràctica una pràctica de l'uni, tot i que al final no va caldre. Tot i així no podia deixar el video sense editar, i bé aquí us en deix-ho el resultat. Per acabar agraïr la paciència d'en Carlos :)

domingo, 18 de marzo de 2012

Pas endavant, nous horitzons :)

Així comença aquest post, i esque el nom fa refèrencia a l'importància de l'encadenament d'avui.
Farà cosa de 3 anys em posava uns peus de gat per primer cop, i farà cosa de dos i mig, visitava Calders també per primer cop. Bé, en aquell moment no havia encadenat ni 6b peró tot i així vaig ensarronar el meu pare per anar a veureu, i vetua aquí que em vaig enamorar. Com us podeu imaginar no es tractava d'un especimen ni femení, ni animal. Més aviat d'un munt de pedres amuntegades amb una inclinació mitjana de 30º graus i no prescisament en placa. Aquest amor d'estiu es deia Uruk-Hai, i tot i no establir-hi contacte en el moment, em va fer aprendre i entendre el que significava l'escalada, i el més important, descobrir que el limit de l'impossible, estava molt més amunt del que jo me l'havia marcat en aquell moment.

Dani Andrada a la sortida del sostre de l'Uruk-hai 7c+ Foto: Pete O'Donovan


Avui an passat uns dos anys i mig de llavors, i aquell desplom infranquejablement imens, s'ha tornat petit. 6 o 7 intents molt distanciats en el temps m'ha costat, però el més important, m'ha permes tatxar un objectiu que em vaig marcar ja fa uns anys, que em fa fer un important pas personal com a escalador. Potser per a molts el fet d'encadenar-la no us haurà dit massa res, o bé encara estareu sotmesos dintre l'etern debat de sí és 7c+, o 7c+/8a, o 8a, o ... però el que si és cert és que aquesta és(com diria chris sharma al penúltim film dels germans Lowell), la meva primera "King line".

lunes, 5 de marzo de 2012

Can boquet i Sadernes

L'última setmana, ha estat una setmana per retrobar sensacions, després d'un període d'abstinència de roca degut a l'onada siberiana. Ara però amb un sol, alguns dies més aviat d'abril, és fàcil trobar sectors de roca càlida on poder llimar les pells i les ungles.
Així doncs, aquesta setmana he aprofitat per fer dues escapadetes. La primera fou dimarts a Can Boquet, concretament al sector clàssic. Jo era el primer cop que visitava la zona i es pot dir que anava boig perdut buscant rocs i més rocs. Així doncs vaig acabar el dia amb una bon grapat de problemes a la butxaca com ara: Dj stefan 6B, El Conversador rosa i Ride my Rocket ambdòs 6C+, i per acabar amb el bonic llançament Alebop 7A.
La segona escapadeta va ser ahir, juntament amb en Marc i en Carlos, a Sadernes, on en Marc ens faria de Guía per un agradable i amagat sector, anomenat la Cova de les Monges. Aquest sector, és un sector que acull vies d'entre 15 i 20 metres en general, i que és especial, per la flexiblitat que ofereix, ja que acull orientacións de Est i Oest, a més de vies per a tots els graus. Des de cinquens, fins a un temut 8c+ només encadenat per en Ramonet, i que qui se'l miri pensara tranquilament que és tracta d'una broma.


Només arribar, tot i les notables molèsties que em provocaven dues butllofes als talons, ens varem posar a escalfar amb un curiós 6b anomenat sacapitxes, i seguidament en Carlos i jo varem encadenar un molt recomanable 7a anomenat Rapa-nui, jo a vista i ell al Flash.
Ja quan va tombar el sol, ens varem moure cap a la cara est, on en Marc es posaria a probar un dur 8a+ que no va caure per poc. Mentrestant jo i en Carlos, ens centrariem amb un bonic 7c+ anomenat el Café de la República. Jo l'encadenaria al segon intent gràcies a l'anti butllofes miraculós d'en Marc, tot quedantme amb la sensació de que potser es tracta més aviat d'un 7c, mentre que en Carlos s'el deixaria molt però que molt a prop.
Finalment ja per acabar el dia i veient que el cel es vestia de pluja, ens traslladariem al sector de la Cúpula, ja ben petats, on jo i en carlos li donariem dos intents sense sort a "Som el que som" 7c, que no encadenariem degut a la fatiga acumulada, però que deixariem a punta de caramel per el proper dia.

Finalment avui ha estat un dia de sort! Aprofitant que tenia festa, he anat a buscar parets, tot trobant un gran ¡Desplomaken! de conglomerat negre d'uns 25-30m del que no rebelaré la situació jeje, i el qual té unes caràcterístiques similars al racó de la finestra, i que juntament amb unes 2 o 3 plakes desplomades del voltant, ofereix un potencial increíble! Com que no portava material per obrir camí entre la vegetació, m'he l'he guardat per un altre dia, i me n'he anat als Matxos a posar el primer Bolt d'un projecte que i tinc vist de fa temps.

domingo, 26 de febrero de 2012

II Open light Holds 2012

Fins fa ben poc, el temps no ha acompanyat gaire, i per tant no ha abundat la roca, cosa per la qual el blog ha estat bastant parat. Tot i això algun dia hem intentat fer alguna escapadeta fanàtica prop de casa per treuren's el "monu", com ara ja fa 3 setmanetes a un sectoret prop de moià anomenat la Falsia, que ve a ser un calders en petit, i on varem disfrutar d'excel·lents vies, per recomanació d'un autòcton, com ara l'"Atxantat" 7b+, que em vaig endur amb un parell d'intents. La resta dels dies doncs bé poc més, que una única i fabulosa escapada al "II Open Light Holds" de lliçà de vall".



La competició perfecte! Un ambient lluminós increïble, que donava un toc màgic , blocs molt fanàtics amb mantel inclòs, i un refrigeri més que bo!
Pel que faria a mi, doncs bé, vaig poder resoldre tots els blocs menys un a la classificatòria passant sense problemes a la final.
La final, que era a cinc, es tractava d'una travesia que donava tota la volta al "rotobloc" de Gargola, i que els competidors teniem tres minuts per resoldre, és a dir, uns 2 o 3 intents. Al principi vaig sortir una mica nerviós i al 1r intent vaig caure en un moviment d'una regleta roma que t'escupia cap enfora. Tot i això en el segon, el vaig passar sense problemes, arribant a l'últim moviment, on es tractava d'agafar una presa mòbil i llançar a un top sense preses, per sortir fent un mantel! .. Al llançament, em vaig col·locar bé i em sentia molt còmode, tot i això al no haver visualitzat abans la part final del bloc, em vaig llançar a la part que no tocava. Al final però segon! i molt content ja que a més em vaig endur la panera de material!!!(corda, cintes express, gats, bossa mg, motxilla, etc. etc.)
En fi, que em van passar els reis per segona vegada!! Per acabar, felicitar la primera posició de l'Alex Granados, que esta fet un bow! I la també 1ra de la Marieta en noies!
L'any que vé repeteix-ho segur!!


Totes les fotos cortesia d'en Jordi Arabia!

miércoles, 1 de febrero de 2012

Toca Plafó...

Després d'un bon començament d'any en el que el que va abundar més va ser, la roca i la bona vida, ara toca fer un cop de cap i començar a preparar la propera temporada de primavera, amb dos objectius molt clars:

El primer, és clarament millorar aquell aspecte que sempre m'ha fallat per sobre dels altres "el bloqueig"; sobretot frontal, el qual em limita molt, a reservarme moltíssim en vies més que desplomades o amb certs passos de bloc, en que el braç ha de formar un angle de 90º frontal, cosa que també repercuteix en la meva resistència de dits.



El segon, en canvi ja és més difícil, i és que com si em tractes d'un alcoholic/drogadicte/ i d'altres més comparacions... porto intentant aconseguir des de fa tres setmanes de deixar les males costums i mals hàbits nadalencs d'una vegada, cosa que encara no he aconseguit del tot, i raó per la qual porto un desordre alimentari que s'hauria d'acabar en breu, ja que el meu metabolisme ho nota, alhora de donar un rendiment.


Així doncs, s'han acabat les males costums, i arriba l'hora de treballar en abundants sessións de bloc i bloqueig!

jueves, 19 de enero de 2012

Video - Eloi Burdó a Sílfides 8b a Montserrat

Dos posts enrere, comentava que vaig filmar quatre plans a un fort escalador moianes que provava la sílfides al clot del tambor. doncs bé aqui en teniu el resultat :) poc material pero prou ben aprofitat.

miércoles, 18 de enero de 2012

Hola 2012

Començo l'any bé, molt bé! de fet tal i com el vaig acabar, escalant escalant i escalant! 4 dies per Siurana amb en pol i en carlos, un dia al grau dels matxos i un altre a corones, han donat els seus fruïts, tant en encadenaments com en una bona injecció de moral i motivació! En aquests dies vaig disfrutar sobretot de la visita a l'escola de Cornudella que visitava per primer cop, i on em vaig fer amb Bistec de Biceps 7b+ al 2n intent, Ya os vale 7c amb 4 o 5, Viagraman 7a a vista i Pluja de Pedres 7a+ al flash desprès de veure-hi en carlos. merci bow!


Pel que faria a la resta de dies doncs bé, al Grau, en un matí productiu amb el toni, en guillem i el Roger, em faria amb la "King Line" a poc a poc 7b, mentre en guillem s'enduria la putilla "7bé presseguer" i en toni se la deixaria bé pel següent dia.
Finalment el Diumenge abans de tornar a classe, faria amb el pol i l'Aniol una escapada fanàtica a Corones on després d'unes sessións fotogràfiques mutues, em faria amb Tocomocho 7a al flash, i Pau i herba 7b, mentre en pol i l'Aniol s'endurien el 6b+ del costat de la Tocomocho i estarien a punt de fer aquesta última.
Per acabar deix-ho algunes de les fotos meves i d'en pol!

jo mateix fent tocomocho al flash :)

i ara Pol a tocomocho!