Etiquetas

jueves, 17 de octubre de 2013

Mig llistó

Les últimes setmanes amb l'entrada de la tardor, arribava un temps més fresc, i un temps fresc sempre suscita a gaudir de temperatures òptimes per encadenar. És amb l'arribada d'aquest temps més fresc que em vaig decidir d'aprofitar tot el rodatge que portava realitzant a roca els dos últims mesos, per intentar pujar una mica el llistó. Si bé, encara em va donar temps d'embutxacar-me algun que altre regalet com la "Xilum" 7c+, la bonica "Paraula d'Stone" 7c+ o la "Intramón" 8a, m'havia proposat a mi mateix de deixar de provar vies que em poguessin sortir amb certa facilitat. Volia buscar una via en que ho hagués de donar tot per ferla, que m'agradés, i on hagués de tenir cada moviment matisat i memoritzat al cent per cent. Pel camí n'he probat varies, totes elles precioses, una d'elles potser la millor que he probat mai (no la diré perquè no me la sobeu jeje), ara bé suposo que per proximitat, i per l'alineació d'una sèrie de factors em vaig acabar centrant amb la Crit i Cant, a Calders. La via la veritat no te res d'especial. De fet no m'agradava massa, suposo que pel fet de comparar-la amb la seva veïna i de ser tant poc homogènia en quant a dificultat. El cas és que em vaig decidir de provar-la. Inicialment em va semblar un os, i tot i que el primer dia en vaig treure tots els passos, alguns d'ells van ser molt forçats cosa per la qual no me l'acabava de veure. El segon dia la cosa va canviar, i totes les peces anaven encaixant. Em plantava al pas dur encadenant, i la veritat és que hi arribava bastant bé. El problema el vaig tenir en que el pas dur era el resultat d'un pas mooolt llarg a una presa bastant aleatòria d'agafar i que costava d'enllaçar amb la següent, cosa la qual em va tirar aquest segon dia i el tercer.
El quart dia va començar a plantejar-se igual Arribar al pas dur sense anar ni petat i cap al terra. Quan no era un all era una ceba, i resultava frustrant caure en un pas sense haver ni apretat. Finalment però, per bona o mala sort, se'm va encendre la bombeta ¿I si pujo el taló abans del pas?

Foto: L'arcadi durant el passat finde en que es va endur l'aromes! Felicitats bou!

Tercer intent del dia. Pujo. Xorrera invertida dreta i tridit/regleta esquerre. Passo la corda per la cinta. M'estiro a la regleta de sobre amb dreta, m'aturo d'ombro, i en ves de realitzar el pas llarg, pujo taló dret al tridit bo. M'encongeixo, m'equilibro, em recolzo amb dreta en una presa roma inexistent i vaig amb esquerre al cantell. M'estiro a la regleta bona, deixo anar peus, i bloqueig al cantell de l'últim repòs. No vaig ni petat, però em concentro no fos cas em foti una clatellada el final de la veïna Ratafia. En fi, respiro, regleta, tridit, regleta, cigronet, escut, regleta, regleta, cantell i R! - Com? Crit i Cant a la Butxaca? - La veritat és que no vaig tenir en cap moment sensació de caure ni d'apretar al límit amb aquest mètode. De fet no vaig tenir sensació de pujar un llistonet, ni de molt menys haver fet la meva via més dura. Si aquest mètode l'hagués descobert abans la via no hagués passat del segon dia. Per això m'en vaig anar del sector amb un sabor agredolç. Havia fet els deures, però no com imaginava. En la meva opinió, crec que la via és mereix més estar al graó del 8a+ que no del 8b com inicialment havia estat proposada. En resum, la meva cerca personal continua i potser haurà arribat l'hora de probar les veïnes més dures del costat :)