domingo, 18 de marzo de 2012

Pas endavant, nous horitzons :)

Així comença aquest post, i esque el nom fa refèrencia a l'importància de l'encadenament d'avui.
Farà cosa de 3 anys em posava uns peus de gat per primer cop, i farà cosa de dos i mig, visitava Calders també per primer cop. Bé, en aquell moment no havia encadenat ni 6b peró tot i així vaig ensarronar el meu pare per anar a veureu, i vetua aquí que em vaig enamorar. Com us podeu imaginar no es tractava d'un especimen ni femení, ni animal. Més aviat d'un munt de pedres amuntegades amb una inclinació mitjana de 30º graus i no prescisament en placa. Aquest amor d'estiu es deia Uruk-Hai, i tot i no establir-hi contacte en el moment, em va fer aprendre i entendre el que significava l'escalada, i el més important, descobrir que el limit de l'impossible, estava molt més amunt del que jo me l'havia marcat en aquell moment.

Dani Andrada a la sortida del sostre de l'Uruk-hai 7c+ Foto: Pete O'Donovan


Avui an passat uns dos anys i mig de llavors, i aquell desplom infranquejablement imens, s'ha tornat petit. 6 o 7 intents molt distanciats en el temps m'ha costat, però el més important, m'ha permes tatxar un objectiu que em vaig marcar ja fa uns anys, que em fa fer un important pas personal com a escalador. Potser per a molts el fet d'encadenar-la no us haurà dit massa res, o bé encara estareu sotmesos dintre l'etern debat de sí és 7c+, o 7c+/8a, o 8a, o ... però el que si és cert és que aquesta és(com diria chris sharma al penúltim film dels germans Lowell), la meva primera "King line".

2 comentarios:

  1. felicitats crack, tot somni te un cami i a la llarga la seva recompensa, com sempre ho has treballat a fons.

    No paris

    ResponderEliminar