viernes, 5 de agosto de 2016

La Reina d'Escòcia 8a - Montserrat

Feia dies que amb el Pau Contreras teníem ganes d’anar a fer una ullada a alguna via llarga a Montserrat nord que sortís en lliure, i que tingués algun llarg dur i seqüència exigent, per aprendre què era això d’apretar a uns quants metres del terra. Inicialment la nostra idea era la “Directa de l’amistat” de la paret de l’Aeri, però a l’últim moment degut orientació i la calor, ens varem decidir per la Reina d’Escòcia a la paret nord del Bisbe, alliberada farà quatre anys per el Sachi Amma proposant el llarg més dur de 8b+, i repetida més tard per l’Edu Marín, que el va sugerir de 8a+. Així doncs la setmana passada amb el Pau després de tres dies varem aconseguir – Que sapiguem - realitzar la 3ra ascensió en lliure.


La intenció d’aquest post no és ni la d’explicar la nostra experiència personal sobre la via, ni tampoc la de relatar una experiència extrema en paret. Qui n’esperi això més val que passi pàgina. Escrivim pel simple fet de mostrar i animar a la gent a repetir-la, ja que tot i el criteri d’equipament ( que no compartim), ens va semblar una via molt bona, de llargs molt bons sobre un pany de paret molt estètic sense cap mena de compromís.

 La via es troba a la regió de Frares encantats de Montserrat, a la paret nord del Bisbe. La nostre recomanació ara a l’estiu és d’anar-hi ben d’hora al matí ja que comença a entrar el sol als llargs superiors a partir de les 3pm. Tot i això compteu amb unes condicions d’escalada acceptables encara que us entri el sol, degut a que la part superior és molt ventada.
L’equipament de la via, a excepció de la canal herbosa i sorrenca del primer llarg, és més que generós a base de parabolts sobre roca bona en general, cosa que la fa molt còmode de provar en lliure.

En aquest punt volíem puntualitzar que no acabem de compartir ni com està equipada ni reequipada. Majoritàriament és un antic Ae reequipat tal qual a base de parabolts, sense haver-ne retirat el material antic (Burils originals), ni els claus antics que no han estat substituïts, el que es tradueix en un sobreequipament excessiu, i un munt de ferralla penjant de la paret. Probablement un equipament amb una mentalitat més dedicada a l’escalada en lliure, amb alguna petita variació del traçat, i la meitat de parabolts, haurien fet d’aquesta línia un dels traçats “free” més bonics de Montserrat. Tot i aixó creïem i estem segurs que el seu equipador, ho va fer amb la més bona fe, i en cap cas se n’ha de fer mala sang, ja que així és com ell la va pensar fa molts d’anys.

La intenció del primer dia que vam anar a provar-la era veure què s’hi coïa; saber si la vèiem factible per fer-la en lliure els propers dies o si la trobàvem una animalada. Per sorpresa nostra, la  vam fer tota en lliure excepte dos llargs, dels quals vam treure tots els moviments quedant-nos amb molt bon sabor de boca. Així que motivadíssims vam decidir tornar-hi la setmana següent dos dies seguits  aviam si sonava la flauta.
El primer dia ens serviria per treure totes les seqüències tranquil·lament i deixar-hi alguna cinta, i el segon és quan intentaríem encadenar-la. Inicialment la nostra idea era encadenar tots els llargs els dos de primer. Tot i això el fet que el sol entrés a les 4, ens va fer optar per alternar-nos els llargs i que almenys el que anés de primer encadenés (ja que el que anava de segon portava molt pes entre la motxilla, les bambes dels dos i la guíndola casolana de fusta!), exceptuant el llarg més difícil – El cinquè - que teníem clar que els dos el volíem encadenar de primer.
I així va ser! Fins i tot vam escalar en lliure els llargs que ens tocava de segon, en el cas del Pau tots i en el meu cas tots menys el tercer.


La via en general ens va sobtar que ens sortís tan bé comparat amb el que ens esperàvem pel que havíem llegit. Si no haguéssim tingut cap referència prèvia sobre la dificultat de la via segurament hauríem proposat algun grau més a la baixa, però tal com proposem ens sembla coherent i deixem en mans dels següents repetidors acabar de perfilar els graus. Al final això és el de menys, i la qüestió és que no n’hi ha per tant i que és una via molt disfrutona. Ah! i que el llarg més difícil segurament és un dels millors de Montserrat!!!

Descripció de la via: 

  • Totes les reunións són de parabolts.
  • Recomanable en els tres llargs centrals xapar les primeres xapes i després anar-se’n saltant.
  • El llarg amb més xapes en deu tenir unes 30.
  • Amb corda simple de 70m s’arriba a pujar i baixar el 5è llarg, i des del cim descendre fent dos rapels per la vesant sud.

Material: Cintes exprés al gust del consumidor, quatre cintes allargables, i guíndola si es volen ensajar llargs i no morir gangrenats en l’intent. (Nosaltres per poc jaja)

LL1 IV: Trepadero amb algun pas de IV. El primer a xapar són dos parabolts i després alguna sabina. Passem de llarg una reunió de burils i un parabolt, i seguim amunt per la repisilla entre arbrets fins a la reunió. (Uns 50m)
LL2 6b: Amb tendència a l’esquerra fins tirar recte amunt cap als arbres.
LL3 7c: Primers metres durs, després es calma i s’acaba tornant en un llarg de preses bones amb un ressalt fi.
LL4 7b: Progressió relativament fàcil fins a un diedre, que és on es concentra la dificultat.
LL5 8a: Guapíssim! Llarg de continuitat, lleugerament desplomat, d’anar aguantant sense cap bloc dur i amb molts reposos, i final fanàtic de passos llargs i alguna nyapeta per xapar la reunió. Deu mil estrelles!
LL6 7a: El grau li dóna la por a caure sobre el que assegura  jaja. Sortida de la reunió finíssima fins a una repisa, pas tonto per arribar a una fisura de pitons, i placa fàcil de parabolts.
LL7 6c+: Bombo de tres xapes molt difícil de llegir correctament i de graduar: si ets alt és bastant més fàcil, i si ets baix se’t complica la cosa. Tant podria ser 6c com 7a.

Res més a explicar! Només a muerrrte, a disfrutar-la i a petar-la!

           Pau Contreras i Marc Giol
               Finals de Juliol de 2016

domingo, 27 de septiembre de 2015

Nous projectes: Nova botiga online de muntanya i escalada

Fa moltíssim que no escric al blog, y la causa com de costum en són tant la feina com el poc temps.
Recentment vaig rebre la proposta d'entrar a formar part d'un projecte relacionat amb el nostre món i la possibilitat d'aportar-hi el meu petit gra de sorra. El projecte s'anomena Outdoor sin límite . La nostra idea es crear una botiga online de venta de material de muntanya on tothom pogués rebre un servei i asesorament personalitzat per a qualsevol tipus compra, intentant millorar dia a dia i adaptant-nos a les noves exigencies que poguin tenir els clients.

No perdeu el temps i feuli una ullada ;)


Hace muchísimo que no escribo al blog, pero la falta de tiempo y el continuo curro no me dan un respiro. Recientemente entre a formar parte de un proyecto relacionado con nuestro mundo y la posibilidad de poder aportar-le mi granito de arena. El proyecto se llama Outdoor sin límite. Nuestra idea es la de crear una tienda online de venta de material para escalada, alpinismo, trail running y deportes de montaña en general, para que todo el mundo pueda recibir un asesoramiento personalizado en cualquier tipo de compra, intentando mejorar día a día, adaptandonos a las nuevas exigéncias que puedan tener los clientes dia a dia.

No os lo perdáis y hechar-le un vistazo ;)


martes, 14 de julio de 2015

Recovered and climbing a muerte

Its been a long time since I writed my last post. After the Catalan Championship I've got injured so I even if I was feeling super strong I had to stop around 2 months. I really don't know what I really had on my finger, but the pain was there when I was trying hard routes so was better to take a little rest. Finally after a long time, and thanks to the "Saint Félix Obrador's" needle Theraphy I can finally say I'm totally recovered, pulling from little one and two finger pockets again without any fear!
Also during the recover I sended and tried routes everywhere, and also did one first ascent!
In cuenca I did Valle de rosas 8a/+ in two tires, Traga bonita traga 8a also in two at 40º, Natural mystic 7c+ in two, and flashed Endogamía 8a that probably is more like a 7c+.

In Peñapuerta, did the first ascent of a 2nd pitch with an unkown name that was like 7c or 7c+ or something similar. Also I sent a crimpy 8a also without name in 3 tires.
In two different visits in Rodellar, I did "el corredor de la muerte" 8a, the king line "Mal de amores" 8a+ (Maybe 8a), and flashed "Pince sans Rire" 7b+. Also I was pretty close on Gladiator but finally I wasn't lucky enough.
In valdegovía, in two different visits I onsighted 3 7c's, Piernodoyuna (that Ines Flashed), 3 de marzo, Calamidad, and did Supercalamidad written as 8a but sincerely it's not more than a 7c/+ in my second go after missing the onsight as a fool. Also Aluminosis 8a+/8b in 5 tires and Kroma presas 8a in two (more like 7c+), went down!

Finally this last week I have been in céüse where I sended Encore 8a+ (maybe 8a) and Dolce Vita 8a+. Also I've been pretty close on a super hard 8a+ called Ratman, but finally the lack of time and rest made desist on my tries. Next time I will crush it!


lunes, 30 de marzo de 2015

4th in the Catalan Climbing Championship 2015

Two weeks ago took place the 2015 Catalan Climbing Championship near my hometown, in Vic, so even if now i'm living in Madrid, I couldn't skip the oportunity of taking part on it. I went there with an injured finger, totally out of pressure, with the idea of only participating and meeting some friends that I didn't seen for a while, and surprising myself I passed the qualifications first tied with Ramonet, as we where the only ones to Top the three routes.

Overview of the comp Photo: Quim Hernandez
At the afternoon the finals started with an amazing crowd giving support and it made me get a little bit nervous, so when I when out of the isolation route I just tried to stay calm, climb as much high as I could and enjoy the try. I didn't know where the others fell exactly, the only thing I knew was that there were some of them FAR Stronger than me so my objective was to give the best of me. 

Initializing the second sloppy crux
Just I started  the route I was quite nervous because from the visualitzation round the holds seemed bad and sloppy, even that they where not that bad so at every move I was doing, better and more relaxed I was feeling so I passed the first half of the wall witout not much problems until an undercling rest. From there the route was getting progressively harder, with a hard hands matching on the second roof, follwed by a lateral dyno into a good reception hold. From there an easy clip, to start a second crux section where we had to match hands in a very sloppy volume, hold the body balance without slip, and continue with two undercling moves traverse on the very top. It was in the second undercling where I matched and I tried to clip, but I got that pumped that I couldn't.. I tried to shake hands there but I wasn't able to recover anything so I tried to dyno to the next hold but my hand got open and I fell.

Finally I got a 4th place, just with one hold of diference between the 3rd and 2nd! So the podium was really close! As we are used to Ramon won the competition without any problem, being the only one that passed this move falling taking the top hold, and showing the difference why he's world champion. So much to learn!
Now I'm just motivated to recover my finger and continue training harder for the next objectives!

More info and media about the comp:
Results Final round and Total:

Media:
Newspaper





lunes, 9 de marzo de 2015

Sending Mode ON: Chulilla and Cuenca

It seems like all the training is really starting to pay off.
I spent my last two weekends between Chulilla and Cuenca, and I cannot be more happy with the results. I know that sometimes the results are not the best thing to look at, and normally I don't pay so much attention on what number I climb, but this two weekends I felt more stronger than ever in any strenght aspect I can think about!

Starting the Upper Crux of "Nikita" 8b, Cuenca
All Started two weeks ago with a two days trip to Chulilla with Moni, Alfon and Inés. It was my first time there and I got really amazed with the potential that this area has. At saturday all began quite well. We went to "la pared de enfrente" sector, and after warming up, I started the day onsighting "el Ramallar" 8a, that being realistic felt not much harder than a 7c, even if the route is a "King line". Convinced by Inés, I moved to "el Infierno" 8b, to put up the draws and give it an overview. The route looked like it was exactly my style, even that, just I started to climb I broke a hold on the entrance crux (which is clearly the hardest part). With a desesperate second go, I tried to solve the bouldery and crimpy entrance crux. Even that, I was unable to find the right beta, so we left the quickdraws on the route to return next day with the idea of taking them off.

At Sunday something went different. We went up to the sector just to take down the draws, but encouraged again by Inés I tried to solve the crux and Eureka! I finded the right beta! Just I went down and after resting a little bit, I gave it my 4th try and I sended "el Infierno", 8b!!!
Psyched with the good feelings, I decided to give an onsight try to "Entre dos Caminos" 8a, and after the most pumpy and redlining try of my life, I sended my first onsight 8a! Thanks for the patience!

Moving to the last weekend, we went to Cuenca and clearly I still had the luck on my side. At saturday with Guille and Paulo, I went to "el sombretivo" sector with the Idea of trying a route I was projecting my last two visits there. After a good first try, and a second try where I fell on the last move, I sended Nikita 8b on the 3rd go of the day! Really felt the difference between trying this line with good conditions! Thanks Guille for the photos!

Now time to move on, recover my quite damaged finger skin, and think over the Catalan Climbing Championship that will take place in two weeks near my hometown!!