jueves, 3 de abril de 2014

Beach Climbing in Kaynaklar!

Tot i la calor aquí no parem. Si bé ja fa setmanes que aquí rondem la temperatura del "maig català", la roca no es mou de lloc, i de moment amb la bona colla d'escaladors d'Izmir i en especial de l'universitat de Ege sortim al menys un cop per setmana a una propera zona anomenada Kaynaklar. Situada just a l'est de la ciutat, i apartada de tot el rebombori. Kaynaklar, per els que no la coneguin, es una zona d'escalada modesta però de bon calcari, on la majoria de vies (unes 150) es desenvolupen en murs verticals o desplomats d'entre 15 i 25 metres, i on s'hi poden trobar tota varietat de graus i vies, des de 5ens fins a 8b+'s, sempre amb un peu de via més que còmode.

 Alejandro "BeachBelayingStyle"
Emre Baran escalfant a Komodo 6b+
És aquí on dimarts passat vaig realitzar una de les vies que més he disfrutat des de que estic a Turquia. Es tracta de Zerdüst, un bonic 8a+ que enfila una preciosa placa desplomada de regletes d'uns 22 metres, saltejada per un bloc a mitja via, i on el final taquicàrdic de petites regletes fàcilment et pot tombar, i més quan a Kaynaklar les vies dures al no repetir-se no tenen magnesi i et fan treballar de valent per treu-ren els moviments. En definitiva, una via preciosa totalment natural, que m'ha portat tres dies de feina, i que m'obre la porta de la motivació de cara a probar alguna de les seves veïnes més dures.
*Us deix-ho un "cutre selfie video" al final:









viernes, 28 de febrero de 2014

Orient

Fa molt de temps que no actualitzo. Pràcticament 4 mesos, però es que tampoc n'he tingut el temps ni les ganes, i alhora cap història rellevant de la qual valguès la pena parlar. Aquests quatre mesos han estat mesos de fer el de sempre, la vella rutina de l'escalador modern.. Plafó, feina, roca, i algun cop per saltar de l'habitual acostarme a alguna paret per a nens més grans amb la bona companyia de la gent del moianès. Tot i això des de fa gairebé tres setmanes alguna cosa és diferent. Visc envoltat d'un gran caos de cotxes, kebabs i espècies, just enmig d'un gran degradat cultural on es barreja la més moderna Europa occidental amb les societat més rural de l'Àsia musulmana. Aquesta nova població d'adopció és Esmirna o Izmir per els amics, una ciutat de contrasts, construïda en pocs anys del no res, i on l'hospitalitat de la seva gent no deixa a  ningú indiferent.


És aquí, on envoltat de tastadors de té amarg em trobo jo. Lluny de tot el que pugui semblar el núvol mediàtic escalador. Un lloc tot i que no ho sembli tranquil, amb un petit i rudimentari plafonet universitari, i on per les seves contrades, encara es possible anar a escalar per sectors de qualitat essent incordiat només per marees de cabres i no de cordades.


Si em busqueu, aquí es on em trobareu els següents mesos, fins que la calor es faci insuportable o la síndrome d'abstinència del fuet em cridi de nou cap a casa.


*Si veniu per Turquia porteu-me un bon  fuet. Gràcies

martes, 19 de noviembre de 2013

jueves, 17 de octubre de 2013

Mig llistó

Les últimes setmanes amb l'entrada de la tardor, arribava un temps més fresc, i un temps fresc sempre suscita a gaudir de temperatures òptimes per encadenar. És amb l'arribada d'aquest temps més fresc que em vaig decidir d'aprofitar tot el rodatge que portava realitzant a roca els dos últims mesos, per intentar pujar una mica el llistó. Si bé, encara em va donar temps d'embutxacar-me algun que altre regalet com la "Xilum" 7c+, la bonica "Paraula d'Stone" 7c+ o la "Intramón" 8a, m'havia proposat a mi mateix de deixar de provar vies que em poguessin sortir amb certa facilitat. Volia buscar una via en que ho hagués de donar tot per ferla, que m'agradés, i on hagués de tenir cada moviment matisat i memoritzat al cent per cent. Pel camí n'he probat varies, totes elles precioses, una d'elles potser la millor que he probat mai (no la diré perquè no me la sobeu jeje), ara bé suposo que per proximitat, i per l'alineació d'una sèrie de factors em vaig acabar centrant amb la Crit i Cant, a Calders. La via la veritat no te res d'especial. De fet no m'agradava massa, suposo que pel fet de comparar-la amb la seva veïna i de ser tant poc homogènia en quant a dificultat. El cas és que em vaig decidir de provar-la. Inicialment em va semblar un os, i tot i que el primer dia en vaig treure tots els passos, alguns d'ells van ser molt forçats cosa per la qual no me l'acabava de veure. El segon dia la cosa va canviar, i totes les peces anaven encaixant. Em plantava al pas dur encadenant, i la veritat és que hi arribava bastant bé. El problema el vaig tenir en que el pas dur era el resultat d'un pas mooolt llarg a una presa bastant aleatòria d'agafar i que costava d'enllaçar amb la següent, cosa la qual em va tirar aquest segon dia i el tercer.
El quart dia va començar a plantejar-se igual Arribar al pas dur sense anar ni petat i cap al terra. Quan no era un all era una ceba, i resultava frustrant caure en un pas sense haver ni apretat. Finalment però, per bona o mala sort, se'm va encendre la bombeta ¿I si pujo el taló abans del pas?

Foto: L'arcadi durant el passat finde en que es va endur l'aromes! Felicitats bou!

Tercer intent del dia. Pujo. Xorrera invertida dreta i tridit/regleta esquerre. Passo la corda per la cinta. M'estiro a la regleta de sobre amb dreta, m'aturo d'ombro, i en ves de realitzar el pas llarg, pujo taló dret al tridit bo. M'encongeixo, m'equilibro, em recolzo amb dreta en una presa roma inexistent i vaig amb esquerre al cantell. M'estiro a la regleta bona, deixo anar peus, i bloqueig al cantell de l'últim repòs. No vaig ni petat, però em concentro no fos cas em foti una clatellada el final de la veïna Ratafia. En fi, respiro, regleta, tridit, regleta, cigronet, escut, regleta, regleta, cantell i R! - Com? Crit i Cant a la Butxaca? - La veritat és que no vaig tenir en cap moment sensació de caure ni d'apretar al límit amb aquest mètode. De fet no vaig tenir sensació de pujar un llistonet, ni de molt menys haver fet la meva via més dura. Si aquest mètode l'hagués descobert abans la via no hagués passat del segon dia. Per això m'en vaig anar del sector amb un sabor agredolç. Havia fet els deures, però no com imaginava. En la meva opinió, crec que la via és mereix més estar al graó del 8a+ que no del 8b com inicialment havia estat proposada. En resum, la meva cerca personal continua i potser haurà arribat l'hora de probar les veïnes més dures del costat :)

domingo, 15 de septiembre de 2013

Verema de vuitens :)

Diuen que al setembre és quan es recull la verema, i de fet això sembla que és el que estic fent, però en ves de raïm sembla que recullo encadenaments. Ja a primers de mes vaig començar a notar que quan anava al plafó tibava més en qualsevol aspecte, sobretot en el campus, tot i que no entenc massa el perquè ja que pràcticament no m'hi he acostat al plafó. En fi tot plegat s'ha traduït en quatre vuitens en cinc dies d'escalada! El cert és que no deixa de ser més que una ridícula xifra, ja que el que importa realment és disfrutar-les alhora d'escalar, cosa que evidentment he fet :)


Vaig començar l'1/09 a Sant llorenç del munt, on després de veure el mur blau sobresaturat ens inclinarem per la paret gran, on vaig fer la "Yo Claudio" 8a al 2n intent i en el dia. La cosa va seguir el dia 3 a Montserrat on en una visita llampec a Guilleumes vaig fer la "Bolita moruna8a, que aquesta ja si que havia probat en un altre ocasió, i que vaig fer amb la secció superior pel recte, tot i que no en varia la dificultat. L'endemà dia 4, vaig visitar la Sibèria, i on desprès de presenciar com en Fèlix va doblegar literalment el combo entre la directa Colomers i el Garrepu (8b+ Quin bou!), em vaig endur la Secta també 8a, al 3r intent i en el dia després de caure al segon a dalt per no mirar-ho bé abans.
Finalment després d'una visita a Savassona on em vaig deixar el tàlisma bastant bé i d'una treva (o això sembla) del temps, avui m'he endut la "Mites Moderns" també 8a (Tot i que facilet crec) al 4t intent i en el dia, gràcies a la meva "super" memòria de peix per la secció de dalt.
En fi esperem que tot plegat la collita segueixi essent generosa abans d'acabar el setembre, que sempre va bé, i potser llavors serà qüestió de començar a posar-me en alguna cosa més dura :)