Can boquet i Sadernes

L'última setmana, ha estat una setmana per retrobar sensacions, després d'un període d'abstinència de roca degut a l'onada siberiana. Ara però amb un sol, alguns dies més aviat d'abril, és fàcil trobar sectors de roca càlida on poder llimar les pells i les ungles.
Així doncs, aquesta setmana he aprofitat per fer dues escapadetes. La primera fou dimarts a Can Boquet, concretament al sector clàssic. Jo era el primer cop que visitava la zona i es pot dir que anava boig perdut buscant rocs i més rocs. Així doncs vaig acabar el dia amb una bon grapat de problemes a la butxaca com ara: Dj stefan 6B, El Conversador rosa i Ride my Rocket ambdòs 6C+, i per acabar amb el bonic llançament Alebop 7A.
La segona escapadeta va ser ahir, juntament amb en Marc i en Carlos, a Sadernes, on en Marc ens faria de Guía per un agradable i amagat sector, anomenat la Cova de les Monges. Aquest sector, és un sector que acull vies d'entre 15 i 20 metres en general, i que és especial, per la flexiblitat que ofereix, ja que acull orientacións de Est i Oest, a més de vies per a tots els graus. Des de cinquens, fins a un temut 8c+ només encadenat per en Ramonet, i que qui se'l miri pensara tranquilament que és tracta d'una broma.

Només arribar, tot i les notables molèsties que em provocaven dues butllofes als talons, ens varem posar a escalfar amb un curiós 6b anomenat sacapitxes, i seguidament en Carlos i jo varem encadenar un molt recomanable 7a anomenat Rapa-nui, jo a vista i ell al Flash.
Ja quan va tombar el sol, ens varem moure cap a la cara est, on en Marc es posaria a probar un dur 8a+ que no va caure per poc. Mentrestant jo i en Carlos, ens centrariem amb un bonic 7c+ anomenat el Café de la República. Jo l'encadenaria al segon intent gràcies a l'anti butllofes miraculós d'en Marc, tot quedantme amb la sensació de que potser es tracta més aviat d'un 7c, mentre que en Carlos s'el deixaria molt però que molt a prop.
Finalment ja per acabar el dia i veient que el cel es vestia de pluja, ens traslladariem al sector de la Cúpula, ja ben petats, on jo i en carlos li donariem dos intents sense sort a "Som el que som" 7c, que no encadenariem degut a la fatiga acumulada, però que deixariem a punta de caramel per el proper dia.

Finalment avui ha estat un dia de sort! Aprofitant que tenia festa, he anat a buscar parets, tot trobant un gran ¡Desplomaken! de conglomerat negre d'uns 25-30m del que no rebelaré la situació jeje, i el qual té unes caràcterístiques similars al racó de la finestra, i que juntament amb unes 2 o 3 plakes desplomades del voltant, ofereix un potencial increíble! Com que no portava material per obrir camí entre la vegetació, m'he l'he guardat per un altre dia, i me n'he anat als Matxos a posar el primer Bolt d'un projecte que i tinc vist de fa temps.