Etiquetas

viernes, 28 de diciembre de 2012

Els meus regals de nadal

Sembla ser que durant l'any m'he portat molt bé, i ara que és nadal això té una simple traducció: "El Tió m'ha portat encadenes!!"... i això que he pogut escalar relativament poc. En total el tronquet caganer me n'ha portat 2.

Escapada familiar a Malanyeu per fer baixar els torrons

El primer el vaig rebre a Sadernes el dimecres passat no l'altre, en una visita amb en Fèlix a la cova de les monges. La via fou la "Barbituric" 8a+. Ell la tenia pendent de l'últim cop que havia vingut, i en un segon intent molt segur, no la va deixar escapar. Jo per la meva part em vaig enamorar ràpidament de la via. Planxa desplomada a 15º d'inclinació d'uns 20 metres tota quasi completament de regletes. Es a dir el que més bé s'em dona :) .  Al primer intent me la vaig mirar i amb el seu flaix la vaig matizar molt còmode. Al segon  ja vaig caure al pas dur per un petit error de peus. I al tercer vaig caçar bé la petita regleta del "crux", i me la vaig endur! Tot i que quedant-me amb la sensació de que potser es tracta més aviat d'un 8a, això si, espectacularment recomanable i bonic. De fet, una de les línies que més he disfrutat :)

 
Jo mateix i la Maria a les Taules de la llei

(Entremig un petit parón nadalenc i un dia d'escalada familiar a Malanyeu)

Pel que fa al segon, va venir el dijous passat al Cargolaire, en una fanàtica visita amb l'Aniol i el Marc Forradelles, que ens va estar filmant tot el dia. Tots varem complir els nostres deures, l'Aniol es va endur com si res l'"Àfrica" 7b+ pel recte com si res. I jo em vaig endur quasi per sorpresa l'"Okupa", un 8a concentrat en dues xapes amb un pas de tensió corporal sobre regletes i empeines. Dic per sorpresa perquè vaig intentar-la quatre cops durant el calorós dia per trobar-li el mètode. El pas dur em sortia bé, i l'apretada de regletes de sortida també, però quan l'intentava no aconseguia enllaçar-ho tot juntament amb els xapatges corresponents. Quan ja pensava que no la faria i em donava per vençut, en un últim intent més aviat destinat a acabar-me de petar al final del dia, vaig fer el pas dur, vaig clavar el quart xapatge, vaig enllaçar tota la sortida de regles amb el meu mètode "zero tècnica" i alehop!, de cop em trobava agafat del cantell i xapant la R! Si m'ho deien dos segons abans que l'encadenaria amb la petada que portava a sobre no m'ho creïa! En Marc F. per la seva banda també li donaria algun pegue al final del dia, però semblava que el Karma aquell dia se li havia girat en contra... Una patinada de peus, Una volada inesperada, i una cinta girada en el moment menys oportú, van tirar-li per terra els tres genials pegues que li va donar, dos dels quals va caure acariciant el tac salvador. Ànims bou que ja la tens!!

En fi, ara uns dies en els que tocarà currar i el 30 o 31 segurament cap a Margalefff!!!!!

lunes, 10 de diciembre de 2012

Trinqueles!!!

De vegades hi han vies que costen, i victòries que es fan esperar.. però poques se m'havien resistit tant com aquesta via de Calders. Portava tres setmanes que allà on anava m'emportava una "clatellada" i ja començava a pensar que alguna cosa havia fet al revés aquests últims dies.. La via, potser una de les més espectaculars de Calders. Una d'aquelles que fins que no agafes el cantell de la reunió no et deixa cantar victòria. Un d'aquells 8a's que de vegades sembla que amaguin una creueta sota la gavardina. Sostre comú amb l'Uruk-hai, i recte amunt per anar a buscar una secció de 19 llargs moviments sobre preses estranyes  on cada pas et deixa més mal col·locat que l'anterior, i que fa del final de la via un infern aleatòriament exquisit d'intentar encadenar. Uns 8 cops havia caigut agafant el "Tac" que separa la victòria de la derrota, però finalment en l'intent menys esperat ha caigut, i jo finalment puc dir que he pescat un dels genials diamants en brut que amaga Calders, i que de vegades tant costen de pulir.

Ara per fi em podré dedicar a treballar d'altres "Glamuroses" joies del sector, sempre i quant es deixin de trencar preses, en clara alusió al mr.trencapreses jeje ... Veurem que passa aquest dimecres amb la màquina de Sant feliu...  :)

Per Acabar m'agradaria comunicar un petita opinió personal que de vegades estaria bé que compartís tothom...
És cert que la zona de Calders és coneguda per molts com l'abocador pel seu passat, i se que molts de vosaltres ho dieu amb la més bona intenció de fer la gracieta. Ara bé, el que no puc entendre de cap manera és la quantitat de merda literalment que deixa la gent tirada pels peus de via. Aquest sector, tinc entes que va ser obert després d'una titànica obra de neteja de deixalles. Resulta penós que després de la fabulosa tasca d'acondicionament que s'hi va realitzar el tornem a embrutar. Abans de marxar, amb en Xitus varem recollir un bon grapat de retalls de cordes amb flors pels peus de via, no precisament petits, i alguns culs d'ampolles "amagats" suposem que per a donar de beure als gossos ... I perquè era fosc i no varem seguir buscant... 
El cas és que no se si la gent de vegades pensa que el sector és una paperera gegant o l'armari de casa, però el cert és que a mi no m'agrada trobar peus de via tant bruts, i això és tasca de tots mantenir-ho net. Que quedi clar, a tots ens pot caure un trosset d'esparadrap pel terra o podem tenir algun descuid i no ser-ne conscients  Ara bé, la quantitat de merda que hem recollit, no és fruit d'un descuid ja que els retalls de corda per exemple no hi eren quan hem arribat. En fi, que cadascú reflexioni el que vulgui d'aquest fet, però el que ha de quedar clar, és que tot i no ser un bucòlic encontre dels immensos paisatges d'Islàndia, Calders no deixa de ser un espai natural, i per tant estaria molt bé mantenir-lo com a tal.