martes, 19 de noviembre de 2013

jueves, 17 de octubre de 2013

Mig llistó

Les últimes setmanes amb l'entrada de la tardor, arribava un temps més fresc, i un temps fresc sempre suscita a gaudir de temperatures òptimes per encadenar. És amb l'arribada d'aquest temps més fresc que em vaig decidir d'aprofitar tot el rodatge que portava realitzant a roca els dos últims mesos, per intentar pujar una mica el llistó. Si bé, encara em va donar temps d'embutxacar-me algun que altre regalet com la "Xilum" 7c+, la bonica "Paraula d'Stone" 7c+ o la "Intramón" 8a, m'havia proposat a mi mateix de deixar de provar vies que em poguessin sortir amb certa facilitat. Volia buscar una via en que ho hagués de donar tot per ferla, que m'agradés, i on hagués de tenir cada moviment matisat i memoritzat al cent per cent. Pel camí n'he probat varies, totes elles precioses, una d'elles potser la millor que he probat mai (no la diré perquè no me la sobeu jeje), ara bé suposo que per proximitat, i per l'alineació d'una sèrie de factors em vaig acabar centrant amb la Crit i Cant, a Calders. La via la veritat no te res d'especial. De fet no m'agradava massa, suposo que pel fet de comparar-la amb la seva veïna i de ser tant poc homogènia en quant a dificultat. El cas és que em vaig decidir de provar-la. Inicialment em va semblar un os, i tot i que el primer dia en vaig treure tots els passos, alguns d'ells van ser molt forçats cosa per la qual no me l'acabava de veure. El segon dia la cosa va canviar, i totes les peces anaven encaixant. Em plantava al pas dur encadenant, i la veritat és que hi arribava bastant bé. El problema el vaig tenir en que el pas dur era el resultat d'un pas mooolt llarg a una presa bastant aleatòria d'agafar i que costava d'enllaçar amb la següent, cosa la qual em va tirar aquest segon dia i el tercer.
El quart dia va començar a plantejar-se igual Arribar al pas dur sense anar ni petat i cap al terra. Quan no era un all era una ceba, i resultava frustrant caure en un pas sense haver ni apretat. Finalment però, per bona o mala sort, se'm va encendre la bombeta ¿I si pujo el taló abans del pas?

Foto: L'arcadi durant el passat finde en que es va endur l'aromes! Felicitats bou!

Tercer intent del dia. Pujo. Xorrera invertida dreta i tridit/regleta esquerre. Passo la corda per la cinta. M'estiro a la regleta de sobre amb dreta, m'aturo d'ombro, i en ves de realitzar el pas llarg, pujo taló dret al tridit bo. M'encongeixo, m'equilibro, em recolzo amb dreta en una presa roma inexistent i vaig amb esquerre al cantell. M'estiro a la regleta bona, deixo anar peus, i bloqueig al cantell de l'últim repòs. No vaig ni petat, però em concentro no fos cas em foti una clatellada el final de la veïna Ratafia. En fi, respiro, regleta, tridit, regleta, cigronet, escut, regleta, regleta, cantell i R! - Com? Crit i Cant a la Butxaca? - La veritat és que no vaig tenir en cap moment sensació de caure ni d'apretar al límit amb aquest mètode. De fet no vaig tenir sensació de pujar un llistonet, ni de molt menys haver fet la meva via més dura. Si aquest mètode l'hagués descobert abans la via no hagués passat del segon dia. Per això m'en vaig anar del sector amb un sabor agredolç. Havia fet els deures, però no com imaginava. En la meva opinió, crec que la via és mereix més estar al graó del 8a+ que no del 8b com inicialment havia estat proposada. En resum, la meva cerca personal continua i potser haurà arribat l'hora de probar les veïnes més dures del costat :)

domingo, 15 de septiembre de 2013

Verema de vuitens :)

Diuen que al setembre és quan es recull la verema, i de fet això sembla que és el que estic fent, però en ves de raïm sembla que recullo encadenaments. Ja a primers de mes vaig començar a notar que quan anava al plafó tibava més en qualsevol aspecte, sobretot en el campus, tot i que no entenc massa el perquè ja que pràcticament no m'hi he acostat al plafó. En fi tot plegat s'ha traduït en quatre vuitens en cinc dies d'escalada! El cert és que no deixa de ser més que una ridícula xifra, ja que el que importa realment és disfrutar-les alhora d'escalar, cosa que evidentment he fet :)


Vaig començar l'1/09 a Sant llorenç del munt, on després de veure el mur blau sobresaturat ens inclinarem per la paret gran, on vaig fer la "Yo Claudio" 8a al 2n intent i en el dia. La cosa va seguir el dia 3 a Montserrat on en una visita llampec a Guilleumes vaig fer la "Bolita moruna8a, que aquesta ja si que havia probat en un altre ocasió, i que vaig fer amb la secció superior pel recte, tot i que no en varia la dificultat. L'endemà dia 4, vaig visitar la Sibèria, i on desprès de presenciar com en Fèlix va doblegar literalment el combo entre la directa Colomers i el Garrepu (8b+ Quin bou!), em vaig endur la Secta també 8a, al 3r intent i en el dia després de caure al segon a dalt per no mirar-ho bé abans.
Finalment després d'una visita a Savassona on em vaig deixar el tàlisma bastant bé i d'una treva (o això sembla) del temps, avui m'he endut la "Mites Moderns" també 8a (Tot i que facilet crec) al 4t intent i en el dia, gràcies a la meva "super" memòria de peix per la secció de dalt.
En fi esperem que tot plegat la collita segueixi essent generosa abans d'acabar el setembre, que sempre va bé, i potser llavors serà qüestió de començar a posar-me en alguna cosa més dura :)





martes, 27 de agosto de 2013

Retorn al món Vertical!

He estat pràcticament dos mesos sense actualitzar, però pel que escalada es refereix poc podia explicar. El fet, és que he estat tot el juliol enclaustrat a Wrexham (Wal·les), estudiant i gaudint d'un món paral·lel a l'escalada que els últims anys havia deixat una mica de banda, i que de vegades encara que no ens ho sembli també existeix, tot i que no us negaré que més d'un dia havia estat temptat d'enfilar-me per les parets de dels castells de la zona, tot i els explícits missatges que em paraven els peus (veure foto de baix).
Com us podeu imaginar, un mes totalment apartat del món vertical i menjant a base d'una dieta purament i típicament britànica té les seves conseqüències, cosa per la qual el retorn no van ser flors i violes. Primer dia a Sant llorenç del Munt, un 6c i un 7b amb els colzes a pequin, i jo pensant amb una retirada a temps. Per sort meva, a la feina varen tenir l'avinentesa d'ampliar-me a jornada completa, i entre això i la meva reticència a convertir-me en un veterà prematur dedicat a la tapieta, al cap de quatre setmanes començava a notar com el meu físic mica en mica tornava a l'estat d'abans de marxar. Testimonis de la meva segona metamorfosi en varen ser Montserrat Nord, el Grau dels Matxos, Sadernes  i Sant Llorenç del Munt que no em posaven les coses fàcils. Finalment però, la setmana passada el meu sarró de vies es començava a omplir de nou en una visita llampec al Cargolaire amb en Crespo, en Pol A. i l'Home campus. Amb les 3 horetes de que vem disposar em vaig endur l'Aznar Mort 7b al 2n intent, i la Cargoladreta 7c, (després de la rotura d'una presa) al primer intent però no al flash, ja que els primers metres els comparteix amb la Cargolada que si que havia muntat un cop ja fa temps.
Gràcies a aquest parell de vies, la confiança tornava dins el meu cap, i potser van resultar el detonant de la sorpresa que em vaig endur diumenge passat. Havíem quedat per anar al sector de la Selva a Camarasa , amb en Furra, en Pol G., l'Aniol i en Miquel, ja que per casa pintava mal temps. En arribar, i sota un dia radiant ens varem disposar a escalfar al sector Fashion. Ja escalfant notava bones sensacions alhora d'escalar. Paco Rambanno 6c+ a vista, i Aromes de Camarasa 7a+ al flaix. Anem bé. D'aquí ens moguérem cap a la Selva, on varies persones m'havien animat que probes la Shere Khan a vista. Jo no m'hi veia gaire en una via de tal envergadura i en tal estil, però tampoc i tenia res a perdre perquè al capdavall la línia que segueix ho mereixia. Així que 15 cintes penjades de l'arnès i començo a enfilar els primers metres de xorrera amb un estil robòtic, causat suposo per l'excessiva confiança que dipositaven en mi. Arribo a la meitat, on s'hi situa un repòs molt bo ben petat de nervis. Per sort aconsegueixo relaxar-me i desprès d'uns 2 minuts reposant i visualitzant la resta de la via, surto amb confiança, escalant a cada pas més fluid fins a plantar-me al desplom final amb algun dubte de com encarar-ne l'entrada, i l' incertesa de no saber com i on seran les preses de la part superior. Finalment desprès de vacil·lar una mica escullo sortir amb el braç esquerre creuat a un cantell pla i una punta de peu dret que em permet anar a un altre cantell. Des d'aquí realitzo un grapat de passos bastant llargs sobre forats de dos i tres dits equilibrat amb dos talons, i em planto a la part final del desplom. És aquí on l'àcid làctic em comença a pujar de manera seriosa. Per sort meva reacciono ràpid, i veig una regleta dreta a la punta del desplom. L'agafo, miro ràpidament amunt i en veig una altre a l'esquerre d'ombro. No m'ho penso dues vegades i faig un bloqueig fins la següent, miro amunt i ràpidament em llenço al que sembla un forat i.. Bingo! es profund i molt bo! Shere Khan 7c+ encadenada a vista i posant les cintes com deu mana! La veritat que no m'ho esperava! Ben content baixo amb un somriure d'orella a orella, no tant per haver aconseguit pujar més el llistó a vista, sinó pel fet de veure que em començo a retrobar a mi mateix en la vertical! :)  
Per sort la pila no s'hauria acabat aquí. Després de l'intent frustrat per un ratpenat allotjat a l'altura de la segona cinta de la Bagheraa 8a/+, que em fa desestimar de probarla, m'enduc L1 (7b+) de la Mogli al flash, i realitzo un segon intent per probar al llarg de dalt, que un sol abrasador em va deixar clar que per aquell dia ja ni havia prou.

PD: Sento un post amb tal manca de fotos, però no he disposat de la meva estimada càmera! :( 

jueves, 13 de junio de 2013

Mode Trencapreses

Com podeu imaginar per les dates en que ens trobem, porto ja unes setmanes en l'esprint de final de curs, raó per la qual no he pogut actualitzar el blog des de fa ja un  mes, en part també perquè no he pogut escalar tant com voldria.
Tot i això els pocs dies que hi he anat els he aprofitat tant com he pogut i n'he aconseguit esgarrapar alguns fruïts, com ara la "Cuca de Llum" 7c+, a Sadernes, la "Nunca Mais" 7c+ i el "Mal pas" 8a, ambdues a Calders, o avui, que amb en Pau, on al Grau dels Matxos, hem fet ell la primera i jo la segona ascensió d'un projecte molt bo de l'Oscar anomenat "l'Esperó del Llop",  el qual després de finalment desxifrar-ne la seqüència correcte hem aconseguit encadenar, quedant en el que ens ha semblat un 7c difícil de llegir.  


Però no tot ha estat recollir i endrapar fruïts, ja que el que havia de ser la poma més dolça del jardí ahir es va convertir amb la més amarga i difícil de digerir. La poma es "la Shamadi", un 8b de Sadernes que tenia molt bé, i la qual ja m'havia donat carbassa varies vegades... El cas es que ahir, després d'un escalfament no gaire prometedor, i un tacte més que pessím, em vaig enfilar per la via, amb tota la mala sort de trencar un "cigronet" de peu que per la meva seqüència resulta clau, i sense el qual el pas no em surt. 
En fi que suposo que de tot se n'acaba aprenent, i no deixa de ser una experiència que em rondarà i recordarà per el meu cap que les vies no s'acaben allà a on poses la banya, i que les coses no sempre passen com un creu que han de passar. En fi, al menys me n'emporto aquest parell de bons records fotogràfics que em va tirar en Fèlix!
Tocarà posar-se més fort i provar d'altres vies pel camí...


PD: per acabar d'informar-vos, diumenge passat a Calders hem vaig carregar un altre via, la qual ja és el segon cop que es trenca. Es tracta de la Pròsia, que inicialment estava de 7c/+. El cas és que s'em va arrencar una regleta molt important del crux, i tot i que encara es pot fer, ha quedat molt més dur el pas. No vaig tenir massa temps per mirar com de dur havia quedat, però pel poc que vaig tocar amb el pas de bloc que ha quedat, molt probablement ara passi a tractar-se plenament d'un vuitè... Espero no haver-li xafat el projecte a ningú :)

lunes, 20 de mayo de 2013

Muntanya per als Domingueros!

Em veig obligat a fer un post d'urgència.. volia parlar de com em vaig estampar contra la paret en un vuelu el passat diumenge, però una més que mala notícia ha aparegut en mitjans de comunicació, i que al asabentarmen m'ha fet oblidar del mal de genoll ràpidament, per doldrem d'un mal pitjor...
Tot sovint sentim que es tanquen sectors scencers d'escalada, o bé perquè una espècie d'au hi ha fet el niu, o perquè hi ha alguna mena de risc potencial a l'activitat humana. El cert es que està bé respectar aquestes decisions, per a conviure amb el medi i de més factors sensibles a l'activitat escaladora, com ara propietaris, impacte visual, etc..
Ara bé el que acaba de fer el ministeri d'agricultura a Montrebei no te nom. O potser si: "SICATRIU"!
Segons la directora general de desenvolupament rural i política forestal del ministeri d'agricultura: "Ajuda a conservar els espais naturals i ofereix la conservació del patrimoni"..

Potser no ho he entés bé, però segons ella per a generar activitat econòmica i preservar els espais naturals en zones com "El capitan de Yosemite" o el "Picu Urriellu", que potser li cau més a prop, caldria clavar una passarela en Zig-Zag d'aquestes, que destrossés el "Pilar del Cantabrico" per exemple, per a que un grapat de "domingueros" sense sensibilitat per a la preservació dels espais naturals poguessin fardar davant dels seus amics d'haver caminat a 50 metres del terra!!

No m'agrada, però puc arribar a entendre UNA via ferrada en UN punt d'un territori que ascendeixi una paret sense massa interès com a model lúdic per a crear riquesa en el sector de l'aventura, i com a mètode d'inicialització en el món vertical. Ara bé, 20 passamans metàlics clavats al llarg d'una paret ofereixen un impacte visual moooolt menor al d'aquesta SICATRIU que han realitzat al que fins ara seguia essent un dels congosts més ferèstecs de Catalunya i Aragó.
Ells ho anomenen restaurar un camí natural. Però a mi que em perdonin, això no en te res de camí natural i menys de restauració!! Restauració seria per exemple gastar-se aquest quasi milió d'euros en restaurar per exemple un camí que ja existeix des de fa desenes d'anys com ara el que ressegueix el Congost del Chorro! Ara bé per aquesta paret de Montrebei no crec que n'hi passes cap de passarel·la.
Crec que existien moltíssimes més opcions per a tornar a unir la part catalana del Congost amb l'aragonesa, i que el més important, podríen haver ofert molt menys impacte visual, per no parlar de la poca seguretat que aquestes passarel·les sense "cables de vida" poden arribar a oferir als "pixapins" que si poguessin acostar. Un tram de ferrada vertical, o fins i tot el buscar una canal (un passatge natural) per a ascendir el tram, hagués estat una solució molt més segura i sense aquest impacte visual.

Jo ho tinc clar, si fos per mi la tirava a terra!

*Fotos extretes de Barrabes.es i propietat Herminia Sirvent

lunes, 22 de abril de 2013

Minipost de Sadernes

Resumiré el diumenge passat amb un parell de senzilles frases, primer perquè que no tinc massa res per explicar, i segon, encara em fan tant mal les yemes dels dits de tant arquejar, que em costa picar lletres amb el teclat :) :

"Senzillament, Color, molt de color! que és el que he vist a la Shamadi! i que segurament també van veure tant en Carlitos al Brujo 8b, com la Francis a la Go west 8a!"

                                Foto: En Carlos en un intent estratosfèric a el Brujo!

martes, 16 de abril de 2013

Josune Bereziartu al Filo del Imposible TVE

De vegades tothom parla d'herois que han fet progressar l'escalada fins a límits que mai ens haguérem imaginat. Adam Ondra, Chris Sharma, Alex Huber, i un llarg d'etc's són llargament idolatrats i considerats uns avançats en el seu moment. Ara bé, si hem de parlar d'escaladors avançats a la seva època molta gent es descuida de la que per mi va resultar més important.
Corria l'any 1998, i en aquell moment jo estava més per jugar a bales que per l'escalada, però mentrestant una escaladora vasca feia esclatar una "bomba periodística" al encadenar la "Honky Tonky", un 8c situat a Oñate, i que es convertiria en el primer 8c femení mundial. Josune Bereziartu saltava a la fama, però la cosa no es quedaria aquí. Durant els següents vuit anys firmaria també les ascensions dels primers 8c+'s, 9a's i 9a/+ femenins mundials, i esdevindria l'escaladora més mediàtica del moment. Tot i això des de l'any 2008 i el seu encadenament a vista d'Hidrofobia 8b+ del Monstant, que d'aquesta reconeguda escaladora no se n'havia sabut gaire res més referent a la seva activitat.
L'altre dia buscant per internet vaig trobar-me amb un capítol inèdit per a mi de "al filo del impossible"  on s'entrevista a aquesta genial escaladora i es repassen les fites més importants de la seva carrera. En el vídeo, també trobarem un fragment grabat per ETB on es pot veure l'escaladora fent Bimbaluna, el famós 9a/+ de Saint Loup .
En fi no m'enrotllo més.  Contagieu-vos de fanatisme!


Al final us deix-ho l'enllaç també amb el reportatge que li van realitzar a temps d'aventura l'any 2004 no menys interessant que el primer.

http://www.tv3.cat/videos/726589/Josune-Bereziartu

martes, 9 de abril de 2013

2n al Campionat d'escalada de dificultat de Vic :)

Dissabte passat es va celebrar a Vic una de les competicions més especials que és fan a l'any. El Campionat d'escalada de dificultat de Vic. L'any passat ja no hi vaig poder anar per qüestions laborals, així que aquest any me'n moria de ganes de participar a la trobada de "casa". Abans de seguir amb el post, primer felicitar a l'organització, tant equipadors, com asseguradors i de més, que van fer d'aquesta prova una de les més divertides i més ben organitzades i pensades a les que he anat mai. Només puc dir una cosa, ...¡Que n'aprenguin a les Copes i campionats catalans de dificultat! Això és una competició pensada per a tothom.
Les classificatories començaven a les nou del matí amb un total de 22 vies equipades amb molt bon gust, i pensades per a tothom. Anaven des del IV+ fins al 7c+ seguint tota l'escala de graus, de les quals cada participant disposava de dos intents per via. Puntuaven els 3 encadenaments més difícils  i a la final passarien un total de 5 competidors per categoria excepte a la nostra (8). A les dues es tancaven les classificatories i s'anunciaven els finalistes per a les finals que se celebrarien a la tarda. Jo em classificaria segon amb 2 7b's i un 7c al primer intent, darrere el Roger que que les faria totes. 
A la tarda les finals començaven a les cinc i nosaltres sortíem últims. Primer però els més menuts, d'entre els quals destacaven "el petit Macià" que participava amb  tant sols a 7 anys!
Finalment pels volts de les 7 començavem a sortir els de l'absoluta masculina després d'una eterna estona a la zona d'aillament. La veritat és que al matí m'havia acabat passant una mica al no reservar intents per a la tarda, cosa per la qual no tenia les millors sensacions de cara la via proposada, i per la qual tenia bastants dubtes. Finalment em tocà sortir el penúltim. No no tenia referències d'on havien arribat els altres, ni tampoc idees de com hauria  de fer un dels xapatges, així que al sortir, una breu ullada a la via per visualitzar el recorregut, i amunt. La veritat és que l'intent va ser bastant fluid, amb decisions d'últim segon bastant encertades totes elles menys l'última. Em trobava en el sostre final a punt per afrontar el següent pas després del xapatge. Tenia les mans col·locades per poder sortir primer amb esquerre a la segona regleta i ajuntar al costat. Tot i això quan em disposava a fer el pas, em vaig adonar que anava al revés. Un moment de dubte, i vaig procedir per fer un canvi de mans a l'invertit inferior. Tot i això ja era massa tard no tenia el "punch" per fer un canvi de mans ràpid, així que me la vaig jugar tal qual estava col·locat, mà esquerra a la mini regleta, i en el moment d'ajuntar a la del costat em volen els peus!, aguanto la porta, però em quedo en un punt bastant incòmode, amb força per fer un pas més, però no la suficient com per remuntar peus al lloc correcte, ni tampoc per parar-me a pensar amb una solució d'últim moment, així que puntejo ràpid un dels cantells de sota el sostre i em llenço a intentar caçar la següent regleta!... al final hi arribo però no mi adhereixo.. Tot i això em serveix per aconseguir la segona posició, una presa per sota el Roger Julián que s'ha posat inhumà! i una per sobre el Carlos Torreblanca que va caure en el mateix punt però no la va tocar.
Al final la classificació va quedar:

1r Roger Julián
2n Marc Giol (jo mateix jeje)
3r Carlos Torreblanca
4t Lluís Saló
(la resta no m'en recordo dels noms)
Al Final entrega de premis, foto conjunta, i cap a casa, per l'endemà anar a Sadernes amb en Carlos.
Concretament a Pont d'en Valentí. On cadascú va estar centrat amb el seu projecte. Jo amb la Shamadi 8b que vaig estar matitzant, i el Carlos amb el Brujo també 8b, i la qual li va faltar poc per encadenar! Tot i que segur que el pròxim dia se l'endú!! Anims bou!!

PD: Em descuidava de felicitar al Pau Franch per les fotos! Guapíssimes Bou!

miércoles, 3 de abril de 2013

2n Campionat d'Escalada del Mercat del Ram de Vic

Avui, us vaig a fer una mica d'SPAM per el blog del pròxim Campionat d'escalada de dificultat que se celebra al Rocòdrom Joan Colet de Vic!

El Campionat se celebrara aquest dissabte dia 6 d'abril, en la modalitat tipus open, és a dir vies per tothom tant per els cracks i els no tan "supercracks". Les classificatories es realitzaran de 9 a 14 del matí, i s'equiparan al voltant d'unes 15 vies al llarg d'un dels millors rocòdroms de Catalunya totes elles amb el segell de qualitat dels bous d'en !!!Ramon Julian i el Carles Redorta!!!
A la tarda es realitzaràn les finals  en les que es classificaran 5 competidors per cada categoría!




Per a més informació, o per a realitzar les inscripcions, només heu d'accedir al lloc web de l'Unió Excursionista Vic a través del següent enllaç!

http://www.unioexcursionistavic.org/activitats/info/1079/ii-campionat-open-descalada-mercat-del-ram

Ens i veiem!

lunes, 1 de abril de 2013

Hola primavera, hola encadenes :)

Sembla que aquest març, he aconseguit trencar la tònica dels dos mesos anteriors de no encadenar res, i és que amb un temps i unes temperatures menys crues que les de gener i febrer, a un se li fa tot més fàcil, sobretot quan resulta que a diferència del 99% dels escaladors, prefereixo temperatura abans que tacte.


Sumades a la Glamour 8a+ que comentava en l'anterior post, durant les passades setmanes, també hi he pogut sumar l'acrobàtica "Aromes de Calders" 7c+, el "Bàlrog" 8a fent doblet amb el Guillem! , i la "Devora cordes" 8a al segon pegue, aquesta última localitzada al laboratori de Margalef, en un meravellós dia en els que tothom encadenaria. En Lluís i en Carlos la Voladerum 7c, la Katy la Tsunami també 7c, i en Pol la Darwin dixit 8b+.

Tot i això el més important han estat les agradables o de vegades no tant agradables(en lluís ja sap a que em refereixo) jornades d'escalada per diferents racons del nostre territori, provant linies genials amb una companyia inmillorable, que potser al capdavall és el que realment ens ajuda a tots a encadenar!

Ara però de cara el següent cap de setmana  tocarà canviar el xip de la roca per el del plàstic ja que se celebra el Campionat d'escalada de Vic!! Ja us explicaré com a nat :)

lunes, 11 de marzo de 2013

Glamour a l'abocador!

Diumenge passat varem anar cap a Calders, àlies el regne de la pols!
El dia ja no va començar bé, primerament em vaig adormir, i segon quan em disposava a sortir de casa, m'havia deixat un dels llums del cotxe encesos i se m'havia esgotat la bateria .. amb aquestes que em presentava a calders a les 12:30, on feia 2 h i 30 min que m'esperaven la troupe de la farinera (lluís, carlos, xitus, l'ivan, etc.) i el fèlix. 
En fi arribo i tal qual em disposo a  preparar els trastos per escalfar, com una gazela en Lluís saló s'enxufa l'Uruk-Hai 7c+. Olé bou! l'has fet sobríssim! Sort de no tenir pila!
Tres minuts més tard, mentre escalfava a la disbauxa 7a+, en Fèlix em diu algu d'en Carlos i la Trinqueles 8a duríssim!!! em giro i... Esta reposant ja havent fet lo dur!!, dos passets i alehop! un altre que també encadena!!! 


Jo veient el panorama i petat com em notava, penso -" tiu dedicat a fer fotos avui"-, a part no sabia que probar...
Finalment m'animo a tornar a probar la Glamour, una via que havia probat en quatre ocasions feia uns mesos i on la rotura de varies preses semblava que l'havia fet més durilla.
En fi la monto amb la calma, repassant seqüències, i m'hi noto bé... potser sona la flauta...
Segon pegue, em patina el peu i caic al pas, tocant el canto salvador! .. sembla que avui vaig bé.


Tercer pegue, torno a caure al pas acariciant altre cop el cantell. ..uf! ja és mala sort..

En aquestes que arriba el Gerard, la proba en un pegue rocambolesc, i troba un nou mètode que consisteix en un lance mooolt llarg totalment a un braç, i em recomana que ho provi així... 

Jo sense estar-ne convençut ho torn-ho a intentar de nou amb el meu mètode i ... Zasca!! altre cop palpo el cantell de la salvació! ...però que passa! si no anava petat!
Ja desesperat 5é intent i aquest cop amb el "mètode Gerard" pas dur, llenço, pillu el canto de ple, però  la porta em tira, a més de regalar-me dos talls a la mà.. 
-Uf! bou si la fas per mi ja pots desmuntar, la meva pell ja no aguanta més..-

Puja el Gerard, la fa amb una mà rere l'esquena, i en un últim desig de pur egoisme individual i alhora crec que masoca, li dic que no la desmunti que encara li donaré un última oportunitat, tot i que sense gaires esperances...

Total, 6é intent pujo tot el crux inicial amb un mal de yemes increïble, em planto al repós, xapo, i em miro el cantell afilat i dolorós que farà la recepció del llançament... 
-"Si no l'agafo bé m'arrenca la pell"-"uff! xaval que no et passi res..."-
Començo al crux amb decisió, regleta dreta d'ombro, decanto peus a l'esquerre, agafo la mini pinça intermitja d'ajuda, i reboto amb un bloqueig llarg fins a la mini regleta horitzontal, em paro amb mà dreta a l'ultima regleta en forma de mitja lluna, pujo molt el peu esquerre sense pensar-m'ho i zas! em llenço sense pensar! i per sorpresa meva aguanto la porta del cantell salvador!!!! ...d'aquí a dalt, 10m de 7b o 7b+ on val més no desconcentarse i top!!!! encadeno la Glamour i tanco un dia en el que per increible que sigui  Calders semblava que estava d'oferta!

PD: Respecte a la via, crec que amb el mètode del Gerard no canvia el grau, tot i el canto trencat, o sigui que 8a+ :), tot i això, i afegint que no l'havia probat en l'estat original, només puc dir que ha quedat una de les millors vies de la Bauma! Amb un dels moviments més fanàtics que segurament hi podreu trobar!

lunes, 25 de febrero de 2013

Amadeus 7a(6b+) 140m - Roca Alta

Després de sortir "derrotat" de certes vies de Montgrony i Sadernes, tocava canviar de xip i "airejar" una mica la meva escalada, aixi que diumenge passat dins un dia radiant i assolelladament perfecte, amb en Pol Guinart varem anar a fer la via Amadeus 7a(6b+ obligat) 140m de la Roca alta a Vilanova de Meià.

El dia ja no va començar bé.. jo em vaig adormir una hora tard, en pol es va deixar l'arnés i ens en varem adonar a ponts, i igual varem fer els dos amb el magnesi, la bossa, i les ressenyes, per no citar que cap dels dos es va llegir a les ressenyes la paraula "Pràcticament equipada".
Per sort  portavem 3 aliens que ens va deixar el Perrella i finalment el tema de l'arnés ens el solucionà  "Sant Jordi M." que voltava per la zona de casualitat i ens en va deixar un! merci bous!
En fi que no se com però al final estavem a peu de paret començant la via. L1 i L3 per en Pol i la resta per mi. No explicaré el que de la via, ni el com, ja que això ja ho han fet infinitat de blogs. El que si que diré és que vaig passar més por al V+ del segon llarg on fins que no atrapes el primer bolt et jugues una ostia molt important, que en l'últim, teòricament el més difícil  i segons la ressenya ¿exposat?, on tot i haver d'escalar entre xapa i xapa, i l'excursioneta final no varem haver de menester de cap empotrador.
En fi tot i això una via excel·lent amb dos últims llargs de pel·lícula i un ambient meravellós, que un cop as fet et deixa amb ganes de repelar-los per tornar-los a repetir!

Per últim us deixo amb la meva versió de les ressenyes i us animo que l'aneu a repetir perquè val molt la pena.




miércoles, 13 de febrero de 2013

Sasha Digiulian escalant per Catalunya

Demà toca anar a escalar a Montgrony i sembla que serà amb sol :)
I com cada dia abans toca acumular tota la motivació que un pot, per ferla explotar en forma d'àcid làctid sobre les vies, i més després d'uns últim mes sense cap encadenament important degut en part al mal temps, tret de potser "la variant de l'Okupa", un curiós 7c+ concentrat en un sol moviment dinàmic, situat al Cargolaire.
Per tant toca buscar i recercar motivació d'on un pot, i per tant que millor que un fabulós clip sencer filmat pel duet de 3Strings productions, àlies Keith Ladzinski & Andy Mann, de l'americana Sasha Digiulian palpant impressionants línies de l'Oest Català, com ara la Rambla 9a+, Mind Control 8c+, o Era Vella 9a!
En fi us deix-ho el video aquí i disfruteu-lo!

Sasha DiGiulian "Era Vella" 5.14d (9a) from adidas Outdoor on Vimeo.

jueves, 17 de enero de 2013

Inici d'any a roca!

Tal com va acabar el 2012 vaig començar el 2013, és a dir escalant en roca!
El dia 31 varem estar per Margalef amb en Furra al sector de les Espadelles, on feia molt de temps que tenia ganes de tornar, i on em vaig fer amb la fantàstica i física Maligna 7c+ al segon pegue, a més de la fantàstica Globetrotter 7b+ a vista, equipada fa poc per el Vicent, i on més val que no volis anant a la Reunió, ja que tot i ser fàcil, sabràs el que és volar jeje


El dia 1 veient el fred que feia a Margalef, varem tornar cap a casa a reposar, i l'endemà dia 2 varem anar al Cargolaire, on en Furra tenia un compte pendent amb l'Okupa, i que va solventar ràpidament.
Jo per la meva banda vaig fer la marrana 6c a vista, el Pispa 7c, al segon pegue, tot i que per mi, un cop saps com clavar el truc de la punta/empeine la dificultat es redueix bastant. Potser millor de 7b+ facilet, això si, molt bo! La resta del dia la vaig dedicar a tastar un pegue la AK47 , que vaig veure bastant lluny pel xapatge duríssim que té, i un altre a la Nit, una petita via de moviments més que bonícs i fotogènics, que vaig veure un pèl més a prop, i que amb una mica d'insistència crec que sortirà :)


Fins a dia d'avui, he pogut disfrutar de 3 dies més en roca. Un al Grau dels Matxos amb en Carlos i en Jordi, i on vaig estar a prop de fer el viote d'en Miquel Puigdomènech "Torna Torna Serrallonga" sense tocar el 7bé Presseguer, i dos a Sta linya, on vaig trobar un projecte que m'ha motivat moltíssim per apretar-li fort, i tornar-hi més sovint. La Santa Línia o bé Santa linya (no tinc clar el nom de la via), un 8a+/b o bé 8b, que és desenvolupa per una planxa desplomada , pràcticament sobre regletes i bidits de passos llargs, i en la que el pas dur consisteix en arquejar una regleta de dos dits i mig, d'uns 3 milímetres per anar amb un moviment semi-dinàmic a una de més bona.
De moment l'he provat, el primer dia enllaçant sequències còmodament. Pel que fa al segon,  després de que en Carlitos trenques una presa i crees un nou "petit crux", vaig aconseguir encadenar fins al pas dur, el qual ja li tinc la mida bastant presa. Fins ara les sensacións són bones, i crec que em pot sortir en dues o tres visites més, sempre i quan no em tiri el dur xapatge de la reunió.

Per la seva banda en Carlos després "d'arreglar la via" i no veure gaire color al crux,  tastaria la 
"Trio Ternura" 8a, que a mi em va semblar bastant dura, i que ell és deixaria més que bé, tot i el cansament acumulat, per la següent visita en la qual que l'encadenarà! ànims bou!

                                                 Un escalador a l'extensió de la trio ternura (8b)

Només queda dir que avui he acabat exàmens i fins el dia 18 de febrer tinc vacances a l'uni, o sigui que aprofitaré aquests dies per tornar a entrenar i escalar bastant en roca, i evidentment ara que tinc la càmera nova, farcir-vos el youtube i el vimeo de videos fanàtics!!! :)