2n al Campionat d'escalada de dificultat de Vic :)

Dissabte passat es va celebrar a Vic una de les competicions més especials que és fan a l'any. El Campionat d'escalada de dificultat de Vic. L'any passat ja no hi vaig poder anar per qüestions laborals, així que aquest any me'n moria de ganes de participar a la trobada de "casa". Abans de seguir amb el post, primer felicitar a l'organització, tant equipadors, com asseguradors i de més, que van fer d'aquesta prova una de les més divertides i més ben organitzades i pensades a les que he anat mai. Només puc dir una cosa, ...¡Que n'aprenguin a les Copes i campionats catalans de dificultat! Això és una competició pensada per a tothom.

Les classificatories començaven a les nou del matí amb un total de 22 vies equipades amb molt bon gust, i pensades per a tothom. Anaven des del IV+ fins al 7c+ seguint tota l'escala de graus, de les quals cada participant disposava de dos intents per via. Puntuaven els 3 encadenaments més difícils  i a la final passarien un total de 5 competidors per categoria excepte a la nostra (8). A les dues es tancaven les classificatories i s'anunciaven els finalistes per a les finals que se celebrarien a la tarda. Jo em classificaria segon amb 2 7b's i un 7c al primer intent, darrere el Roger que que les faria totes. 

A la tarda les finals començaven a les cinc i nosaltres sortíem últims. Primer però els més menuts, d'entre els quals destacaven "el petit Macià" que participava amb  tant sols a 7 anys!

Finalment pels volts de les 7 començavem a sortir els de l'absoluta masculina després d'una eterna estona a la zona d'aillament. La veritat és que al matí m'havia acabat passant una mica al no reservar intents per a la tarda, cosa per la qual no tenia les millors sensacions de cara la via proposada, i per la qual tenia bastants dubtes. Finalment em tocà sortir el penúltim. No no tenia referències d'on havien arribat els altres, ni tampoc idees de com hauria  de fer un dels xapatges, així que al sortir, una breu ullada a la via per visualitzar el recorregut, i amunt. La veritat és que l'intent va ser bastant fluid, amb decisions d'últim segon bastant encertades totes elles menys l'última. Em trobava en el sostre final a punt per afrontar el següent pas després del xapatge. Tenia les mans col·locades per poder sortir primer amb esquerre a la segona regleta i ajuntar al costat. Tot i això quan em disposava a fer el pas, em vaig adonar que anava al revés. Un moment de dubte, i vaig procedir per fer un canvi de mans a l'invertit inferior. Tot i això ja era massa tard no tenia el "punch" per fer un canvi de mans ràpid, així que me la vaig jugar tal qual estava col·locat, mà esquerra a la mini regleta, i en el moment d'ajuntar a la del costat em volen els peus!, aguanto la porta, però em quedo en un punt bastant incòmode, amb força per fer un pas més, però no la suficient com per remuntar peus al lloc correcte, ni tampoc per parar-me a pensar amb una solució d'últim moment, així que puntejo ràpid un dels cantells de sota el sostre i em llenço a intentar caçar la següent regleta!... al final hi arribo però no mi adhereixo.. Tot i això em serveix per aconseguir la segona posició, una presa per sota el Roger Julián que s'ha posat inhumà! i una per sobre el Carlos Torreblanca que va caure en el mateix punt però no la va tocar.

Al final la classificació va quedar:

1r Roger Julián

2n Marc Giol (jo mateix jeje)

3r Carlos Torreblanca

4t Lluís Saló

(la resta no m'en recordo dels noms)

Al Final entrega de premis, foto conjunta, i cap a casa, per l'endemà anar a Sadernes amb en Carlos.

Concretament a Pont d'en Valentí. On cadascú va estar centrat amb el seu projecte. Jo amb la Shamadi 8b que vaig estar matitzant, i el Carlos amb el Brujo també 8b, i la qual li va faltar poc per encadenar! Tot i que segur que el pròxim dia se l'endú!! Anims bou!!

PD: Em descuidava de felicitar al Pau Franch per les fotos! Guapíssimes Bou!