domingo, 27 de marzo de 2011

Corones i Montgrony

Després de dos caps de setmana sense poder fer corda, finalment aquest aquest finde ha resultat un no parar. Dissabte, juntament amb la "troupe de girona", vem kedar x nar a montgrony. Un cop allà, al trobar-nos tots els degotalls plorant, vem decidir recular i anar a Corones, on semblava que havia d´estar més sec, i efectivament, tret d'alguna filtració, estava tot perfecte.


Un cop allà, començàrem escalfant ja a la típica via "luky la bola 6a". En aquest primer contacte em vaig trobar feixuc i cansat degut als entrenos. Un cop avent escalfat, en Gerard i en Xicu se n'anaren a probar la "via 31" de la guia, que esta com a projecte, i que deu ser un 7b+. Jo per la meva part mentre es començava a tapar el cel, monto la "betty boo 7b" que ja m'havia mirat un altre dia. Reviso el pas de dalt, i després de reposar un ratet, la probo i l'encadeno al segon del dia. Mentrestant, en Gerard faria el mateix a la via 31 tot sobrat, i en Jep cauria a dalt de tot. Un cop fets els deures, ens canviem els papers, i mentre ells proven la betty, jo li faig dos intents ja rebentat a la "31" per acabar el dia, i deixar-la a punt pel pròxim.




Aquest diumenge en canvi, hem anat a la vena de Montgrony amb en Pere. Després d´escalfar en un 6b+ del pàrking molt llarg , i en Pere de fer un 7a i un 7b com qui no vol la cosa, he anat a fotre-li 2 tocs a l´amor i odi 7c/+. En el primer l'he muntat, i l'he vist factible. Tot i aixó, en el segon, suposu degut al cansament acumulat, m´he arrossegat de mala manera fins a dalt, tot aconseguint una baixada de moral. En fi, un altre dia serà.

lunes, 21 de marzo de 2011

Primers Blocs del Petit Paradís

Aprofitant que aquest cap de setmana tenia feina de l'uni i no he pogut sortir a escalar, dissabte vaig aprofitar per anar a obrir blocs a un sectoret que vaig descobrir amb el meu pare. És diu el petit paradís, per la simple raó de que és bonic, però petit(gran trencada de cap)i té molt bones vistes. El sectoret, és de roca calcària dolomitica, de bona qualitat, tret de certs punts aillats, i es divideix bàsicament per un gran bloc d'altura variable entre els 2 i 6 metres, i una feixa d'uns vint metres de llarg semi desplomada o desplomada amb una altura general sobre els 4 metres, amb bastantes formacións calcàries del tipus xorreres, que podrien aportar uns blocs bastant singulars i crec que de bastanta dificultat en general.

De moment nomes n'hi he obert 2:

Marieta Vola Vola sit:.bloc d'escalfament de 3 metres que
deu rondar el 6a. Comença assentat de dues regletes, per
seguir per un desplomet amb bastanta regleta i canto bo

i

Nada: Aquest bloc, deu fer uns 4 metres i bé el nom ho
diu tot: agafarse de res i cap a munt. De moment encara és
Projecte, i pel que fa a referències de dificultat, no en
tinc ni idea, ja que no portava crashpad, i la part de dalt
estava molla. Per tant no el vaig probar. Ara bé no pinta
Gens fàcil.

En fi de moment no tinc fotus del sector, pero en breu en penjaré.

Per ultim penjar un video que m'ha deixat flipat amb lo forta que esta la gent entrenant. En fi sense comentaris.

domingo, 13 de marzo de 2011

Posat-hi fulles

Doncs si, digueu-ne com volgueu, borrasca, turbulència, perturbació, o tocada de pilotes. El que si és cert és que com ja sabeu, al senyor hivern li va agafar per regalr-nos una senyora perturbació de despedida, i és clar, amb tanta pluja ha tocat passar-se el finde tancat a casa. En fi 48 h hores de neguit, i nervis, buscant tot aquell artefacte o similar, que servis de presa per fer passar el monu. I és que 48 h sense notar el desitjat àcid làctid circulant per les venes fan fer a un coses tan extranyes com sortir a exercitar les potes per terreny horitzontal. En fi com diuen els ancians i no tant ancians: "mai plou al gust de tothom, i si no t'esta bé, posat-hi fulles".


Foto: Parets de Sant Miquel del Fai xorrejant, mentre estirava les potes