Minipost de Sadernes

Resumiré el diumenge passat amb un parell de senzilles frases, primer perquè que no tinc massa res per explicar, i segon, encara em fan tant mal les yemes dels dits de tant arquejar, que em costa picar lletres amb el teclat :) :

"Senzillament, Color, molt de color! que és el que he vist a la Shamadi! i que segurament també van veure tant en Carlitos al Brujo 8b, com la Francis a la Go west 8a!"

                                Foto: En Carlos en un intent estratosfèric a el Brujo!

Josune Bereziartu al Filo del Imposible TVE

De vegades tothom parla d'herois que han fet progressar l'escalada fins a límits que mai ens haguérem imaginat. Adam Ondra, Chris Sharma, Alex Huber, i un llarg d'etc's són llargament idolatrats i considerats uns avançats en el seu moment. Ara bé, si hem de parlar d'escaladors avançats a la seva època molta gent es descuida de la que per mi va resultar més important.
Corria l'any 1998, i en aquell moment jo estava més per jugar a bales que per l'escalada, però mentrestant una escaladora vasca feia esclatar una "bomba periodística" al encadenar la "Honky Tonky", un 8c situat a Oñate, i que es convertiria en el primer 8c femení mundial. Josune Bereziartu saltava a la fama, però la cosa no es quedaria aquí. Durant els següents vuit anys firmaria també les ascensions dels primers 8c+'s, 9a's i 9a/+ femenins mundials, i esdevindria l'escaladora més mediàtica del moment. Tot i això des de l'any 2008 i el seu encadenament a vista d'Hidrofobia 8b+ del Monstant, que d'aquesta reconeguda escaladora no se n'havia sabut gaire res més referent a la seva activitat.
L'altre dia buscant per internet vaig trobar-me amb un capítol inèdit per a mi de "al filo del impossible"  on s'entrevista a aquesta genial escaladora i es repassen les fites més importants de la seva carrera. En el vídeo, també trobarem un fragment grabat per ETB on es pot veure l'escaladora fent Bimbaluna, el famós 9a/+ de Saint Loup .
En fi no m'enrotllo més.  Contagieu-vos de fanatisme!

Al filo de lo imposible - Josune Bereziartu

• Al filo de lo imposible - Josune Bereziartu

Al final us deix-ho l'enllaç també amb el reportatge que li van realitzar a temps d'aventura l'any 2004 no menys interessant que el primer.

http://www.tv3.cat/videos/726589/Josune-Bereziartu

2n al Campionat d'escalada de dificultat de Vic :)

Dissabte passat es va celebrar a Vic una de les competicions més especials que és fan a l'any. El Campionat d'escalada de dificultat de Vic. L'any passat ja no hi vaig poder anar per qüestions laborals, així que aquest any me'n moria de ganes de participar a la trobada de "casa". Abans de seguir amb el post, primer felicitar a l'organització, tant equipadors, com asseguradors i de més, que van fer d'aquesta prova una de les més divertides i més ben organitzades i pensades a les que he anat mai. Només puc dir una cosa, ...¡Que n'aprenguin a les Copes i campionats catalans de dificultat! Això és una competició pensada per a tothom.

Les classificatories començaven a les nou del matí amb un total de 22 vies equipades amb molt bon gust, i pensades per a tothom. Anaven des del IV+ fins al 7c+ seguint tota l'escala de graus, de les quals cada participant disposava de dos intents per via. Puntuaven els 3 encadenaments més difícils  i a la final passarien un total de 5 competidors per categoria excepte a la nostra (8). A les dues es tancaven les classificatories i s'anunciaven els finalistes per a les finals que se celebrarien a la tarda. Jo em classificaria segon amb 2 7b's i un 7c al primer intent, darrere el Roger que que les faria totes. 

A la tarda les finals començaven a les cinc i nosaltres sortíem últims. Primer però els més menuts, d'entre els quals destacaven "el petit Macià" que participava amb  tant sols a 7 anys!

Finalment pels volts de les 7 començavem a sortir els de l'absoluta masculina després d'una eterna estona a la zona d'aillament. La veritat és que al matí m'havia acabat passant una mica al no reservar intents per a la tarda, cosa per la qual no tenia les millors sensacions de cara la via proposada, i per la qual tenia bastants dubtes. Finalment em tocà sortir el penúltim. No no tenia referències d'on havien arribat els altres, ni tampoc idees de com hauria  de fer un dels xapatges, així que al sortir, una breu ullada a la via per visualitzar el recorregut, i amunt. La veritat és que l'intent va ser bastant fluid, amb decisions d'últim segon bastant encertades totes elles menys l'última. Em trobava en el sostre final a punt per afrontar el següent pas després del xapatge. Tenia les mans col·locades per poder sortir primer amb esquerre a la segona regleta i ajuntar al costat. Tot i això quan em disposava a fer el pas, em vaig adonar que anava al revés. Un moment de dubte, i vaig procedir per fer un canvi de mans a l'invertit inferior. Tot i això ja era massa tard no tenia el "punch" per fer un canvi de mans ràpid, així que me la vaig jugar tal qual estava col·locat, mà esquerra a la mini regleta, i en el moment d'ajuntar a la del costat em volen els peus!, aguanto la porta, però em quedo en un punt bastant incòmode, amb força per fer un pas més, però no la suficient com per remuntar peus al lloc correcte, ni tampoc per parar-me a pensar amb una solució d'últim moment, així que puntejo ràpid un dels cantells de sota el sostre i em llenço a intentar caçar la següent regleta!... al final hi arribo però no mi adhereixo.. Tot i això em serveix per aconseguir la segona posició, una presa per sota el Roger Julián que s'ha posat inhumà! i una per sobre el Carlos Torreblanca que va caure en el mateix punt però no la va tocar.

Al final la classificació va quedar:

1r Roger Julián

2n Marc Giol (jo mateix jeje)

3r Carlos Torreblanca

4t Lluís Saló

(la resta no m'en recordo dels noms)

Al Final entrega de premis, foto conjunta, i cap a casa, per l'endemà anar a Sadernes amb en Carlos.

Concretament a Pont d'en Valentí. On cadascú va estar centrat amb el seu projecte. Jo amb la Shamadi 8b que vaig estar matitzant, i el Carlos amb el Brujo també 8b, i la qual li va faltar poc per encadenar! Tot i que segur que el pròxim dia se l'endú!! Anims bou!!

PD: Em descuidava de felicitar al Pau Franch per les fotos! Guapíssimes Bou!

2n Campionat d'Escalada del Mercat del Ram de Vic

Avui, us vaig a fer una mica d'SPAM per el blog del pròxim Campionat d'escalada de dificultat que se celebra al Rocòdrom Joan Colet de Vic!

El Campionat se celebrara aquest dissabte dia 6 d'abril, en la modalitat tipus open, és a dir vies per tothom tant per els cracks i els no tan "supercracks". Les classificatories es realitzaran de 9 a 14 del matí, i s'equiparan al voltant d'unes 15 vies al llarg d'un dels millors rocòdroms de Catalunya totes elles amb el segell de qualitat dels bous d'en !!!Ramon Julian i el Carles Redorta!!!
A la tarda es realitzaràn les finals  en les que es classificaran 5 competidors per cada categoría!

Per a més informació, o per a realitzar les inscripcions, només heu d'accedir al lloc web de l'Unió Excursionista Vic a través del següent enllaç!

http://www.unioexcursionistavic.org/activitats/info/1079/ii-campionat-open-descalada-mercat-del-ram

Ens i veiem!

Hola primavera, hola encadenes :)

Sembla que aquest març, he aconseguit trencar la tònica dels dos mesos anteriors de no encadenar res, i és que amb un temps i unes temperatures menys crues que les de gener i febrer, a un se li fa tot més fàcil, sobretot quan resulta que a diferència del 99% dels escaladors, prefereixo temperatura abans que tacte.

Sumades a la Glamour 8a+ que comentava en l'anterior post, durant les passades setmanes, també hi he pogut sumar l'acrobàtica "Aromes de Calders" 7c+, el "Bàlrog" 8a fent doblet amb el Guillem! , i la "Devora cordes" 8a al segon pegue, aquesta última localitzada al laboratori de Margalef, en un meravellós dia en els que tothom encadenaria. En Lluís i en Carlos la Voladerum 7c, la Katy la Tsunami també 7c, i en Pol la Darwin dixit 8b+.

Tot i això el més important han estat les agradables o de vegades no tant agradables(en lluís ja sap a que em refereixo) jornades d'escalada per diferents racons del nostre territori, provant linies genials amb una companyia inmillorable, que potser al capdavall és el que realment ens ajuda a tots a encadenar!

Ara però de cara el següent cap de setmana  tocarà canviar el xip de la roca per el del plàstic ja que se celebra el Campionat d'escalada de Vic!! Ja us explicaré com a nat :)