viernes, 28 de febrero de 2014

Orient

Fa molt de temps que no actualitzo. Pràcticament 4 mesos, però es que tampoc n'he tingut el temps ni les ganes, i alhora cap història rellevant de la qual valguès la pena parlar. Aquests quatre mesos han estat mesos de fer el de sempre, la vella rutina de l'escalador modern.. Plafó, feina, roca, i algun cop per saltar de l'habitual acostarme a alguna paret per a nens més grans amb la bona companyia de la gent del moianès. Tot i això des de fa gairebé tres setmanes alguna cosa és diferent. Visc envoltat d'un gran caos de cotxes, kebabs i espècies, just enmig d'un gran degradat cultural on es barreja la més moderna Europa occidental amb les societat més rural de l'Àsia musulmana. Aquesta nova població d'adopció és Esmirna o Izmir per els amics, una ciutat de contrasts, construïda en pocs anys del no res, i on l'hospitalitat de la seva gent no deixa a  ningú indiferent.


És aquí, on envoltat de tastadors de té amarg em trobo jo. Lluny de tot el que pugui semblar el núvol mediàtic escalador. Un lloc tot i que no ho sembli tranquil, amb un petit i rudimentari plafonet universitari, i on per les seves contrades, encara es possible anar a escalar per sectors de qualitat essent incordiat només per marees de cabres i no de cordades.


Si em busqueu, aquí es on em trobareu els següents mesos, fins que la calor es faci insuportable o la síndrome d'abstinència del fuet em cridi de nou cap a casa.


*Si veniu per Turquia porteu-me un bon  fuet. Gràcies