martes, 27 de agosto de 2013

Retorn al món Vertical!

He estat pràcticament dos mesos sense actualitzar, però pel que escalada es refereix poc podia explicar. El fet, és que he estat tot el juliol enclaustrat a Wrexham (Wal·les), estudiant i gaudint d'un món paral·lel a l'escalada que els últims anys havia deixat una mica de banda, i que de vegades encara que no ens ho sembli també existeix, tot i que no us negaré que més d'un dia havia estat temptat d'enfilar-me per les parets de dels castells de la zona, tot i els explícits missatges que em paraven els peus (veure foto de baix).
Com us podeu imaginar, un mes totalment apartat del món vertical i menjant a base d'una dieta purament i típicament britànica té les seves conseqüències, cosa per la qual el retorn no van ser flors i violes. Primer dia a Sant llorenç del Munt, un 6c i un 7b amb els colzes a pequin, i jo pensant amb una retirada a temps. Per sort meva, a la feina varen tenir l'avinentesa d'ampliar-me a jornada completa, i entre això i la meva reticència a convertir-me en un veterà prematur dedicat a la tapieta, al cap de quatre setmanes començava a notar com el meu físic mica en mica tornava a l'estat d'abans de marxar. Testimonis de la meva segona metamorfosi en varen ser Montserrat Nord, el Grau dels Matxos, Sadernes  i Sant Llorenç del Munt que no em posaven les coses fàcils. Finalment però, la setmana passada el meu sarró de vies es començava a omplir de nou en una visita llampec al Cargolaire amb en Crespo, en Pol A. i l'Home campus. Amb les 3 horetes de que vem disposar em vaig endur l'Aznar Mort 7b al 2n intent, i la Cargoladreta 7c, (després de la rotura d'una presa) al primer intent però no al flash, ja que els primers metres els comparteix amb la Cargolada que si que havia muntat un cop ja fa temps.
Gràcies a aquest parell de vies, la confiança tornava dins el meu cap, i potser van resultar el detonant de la sorpresa que em vaig endur diumenge passat. Havíem quedat per anar al sector de la Selva a Camarasa , amb en Furra, en Pol G., l'Aniol i en Miquel, ja que per casa pintava mal temps. En arribar, i sota un dia radiant ens varem disposar a escalfar al sector Fashion. Ja escalfant notava bones sensacions alhora d'escalar. Paco Rambanno 6c+ a vista, i Aromes de Camarasa 7a+ al flaix. Anem bé. D'aquí ens moguérem cap a la Selva, on varies persones m'havien animat que probes la Shere Khan a vista. Jo no m'hi veia gaire en una via de tal envergadura i en tal estil, però tampoc i tenia res a perdre perquè al capdavall la línia que segueix ho mereixia. Així que 15 cintes penjades de l'arnès i començo a enfilar els primers metres de xorrera amb un estil robòtic, causat suposo per l'excessiva confiança que dipositaven en mi. Arribo a la meitat, on s'hi situa un repòs molt bo ben petat de nervis. Per sort aconsegueixo relaxar-me i desprès d'uns 2 minuts reposant i visualitzant la resta de la via, surto amb confiança, escalant a cada pas més fluid fins a plantar-me al desplom final amb algun dubte de com encarar-ne l'entrada, i l' incertesa de no saber com i on seran les preses de la part superior. Finalment desprès de vacil·lar una mica escullo sortir amb el braç esquerre creuat a un cantell pla i una punta de peu dret que em permet anar a un altre cantell. Des d'aquí realitzo un grapat de passos bastant llargs sobre forats de dos i tres dits equilibrat amb dos talons, i em planto a la part final del desplom. És aquí on l'àcid làctic em comença a pujar de manera seriosa. Per sort meva reacciono ràpid, i veig una regleta dreta a la punta del desplom. L'agafo, miro ràpidament amunt i en veig una altre a l'esquerre d'ombro. No m'ho penso dues vegades i faig un bloqueig fins la següent, miro amunt i ràpidament em llenço al que sembla un forat i.. Bingo! es profund i molt bo! Shere Khan 7c+ encadenada a vista i posant les cintes com deu mana! La veritat que no m'ho esperava! Ben content baixo amb un somriure d'orella a orella, no tant per haver aconseguit pujar més el llistó a vista, sinó pel fet de veure que em començo a retrobar a mi mateix en la vertical! :)  
Per sort la pila no s'hauria acabat aquí. Després de l'intent frustrat per un ratpenat allotjat a l'altura de la segona cinta de la Bagheraa 8a/+, que em fa desestimar de probarla, m'enduc L1 (7b+) de la Mogli al flash, i realitzo un segon intent per probar al llarg de dalt, que un sol abrasador em va deixar clar que per aquell dia ja ni havia prou.

PD: Sento un post amb tal manca de fotos, però no he disposat de la meva estimada càmera! :(