sábado, 22 de septiembre de 2012

Sadernes i Sorralta!!

Els últims dies de la setmana passada van ser els últims de vacances abans de tornar a la realitat: Curru+ universitat...
Foto: Un escalador tempta la levitracció 8a a la bauma esquerre

Tot i així no vaig desaprofitar l'ocasió per visitar L'Ona de Sadernes, Sorralta i Calders per variar...
Als dos primers no hi havia escalat mai, i m'en vaig endur una grata sorpresa.
De la Ona, vaig quedar impressionat del nivell i llargada de desplom que sorgeix del llit del riu! no m'imaginava un "Calders" tant imponent amagat a Sadernes. Allà, varem fer una via per recomanació dels locals de la zona, la Game Over 8a+, que vaig finiquitar al 3r intent, i que segueix una línia ultra física per la part més llarga del desplom, amb un moviment de laterals bastant aleatori pel mig, que no ens va decepcionar, però que potser ens va semblar un pel més fàcil potser 8a millor :)
De Sorralta, tots sabem que son vies completament de picats i que en la seva part esquerre no són massa bones, però el fet és que a la part central, al gran diedre que forma la paret, s'hi troben dues obres mestres d'en Miquel Saborit, que si bé no són del tot naturals, ressegueixen una escalada lògica per la paret que s'enllaça d'algun picat amb bon gust! Aquestes són Motor a fons 7b, que em vaig endur a vista, i Desig de Bruixa, un 7c molt estètic, que posarà a prova el nostre bloqueig màxim, i que vaig fer al segon intent.
I bé, diumenge passat va servir per visitar Calders i adonar-me que massa dies seguits de roca, poden passar factura en forma de cansament pronunciat, així que un pegue a la Trinqueles on em vaig arrossegar.. la resta del dia  ja a descansar pensant en l'entrada a la setmana següent.

miércoles, 12 de septiembre de 2012

Records del mestre: Wolfgang Gullich

Segurament com jo molts de vosaltres ni el veu conèixer, ni tant sols alguns coneixíeu l'escalada ni res que s'hi relaciones, mentre aquesta llegenda traçava increïbles línies per l'història com ara, l'Eternal Flame o Acció Directa. El que si és cert però, és que aquesta amigable figura que en pau descansi, ha aconseguit instaurar una petita flama eterna dins el cor de tots els que estem o ens aficionem al món de l'escalada, que fa que el passem a reconèixer com a una d'aquelles grans figures del món vertical al qual admirar i idolatrar. Per això mateix m'he vist obligat a dedicar un post a descobrir el que per a mi han resultat ser dos vídeos desconeguts per el moment d'aquest heroi al qual tots tant admirem, i al qual sense conèixer directament, tant trobem a faltar.

"Specific exercises for specific demands. Arms can do dynamic and static train, so one has to train both."

Wolfgang Güllich - Training theory from cipri florin on Vimeo.

Wolfgang Güllich from cipri florin on Vimeo.

Més roca! Salaretes i Margalef

Seguim sense parar de tocar pedra! Després de Moià i Rodellar, la cosa va seguir tot fent una visita a un sector nou del Ripollés, Saleretes Nord, i una curta estada a Margalef dos dies per acabar de rebentar la pell dels dits.


A Salaretes Nord amb en Pau i L'Oscar Varem poder disfrutar de vies noves de trinca totes boníssimes i molt ben equipades de les quals varem fer un 6c+ molt bo per escalfar, un 7a o 7a+ de bavaresa, un 7c de plaquilla vertical més que bonic, tot i que potser estaria més bé de 7b+, i finalment per acabar el dia abans no s'ens poses a ploure al migdia, varem probar un projecte que en Pau es va endur amb dos pegues i que deu ser 7c o 7c+ de placa gris vertical bastant continu sobre roca boníssima i que com la resta de vies en desconeixem el nom, però que segur que esdevindrà una de les clàssiques del sector i qui sap si del Ripollès.



Pel que fa a Margalef, va ser una sortida llampec organitzada a última hora amb el Pol i l'Esther.
El primer dia va ser una mica un dia de relax pels sectors de Can Verdures i Can Pesafigues rodant per sisens i fent algun que altre sete a vista com O'Margalef 7a+ o Bitx 7a. L'endemà, Canviarem de banda i tirarem cap al fresc sector d'estiu de Ca la Marta on després d'escalfar en alguns sisens vaig fer Printemps Arabe 7b dur a vista, que en Pol també provaria i que es deixaria ben a punt per encadenar-la el pròxim dia. L'Esther per la seva banda faria algun dels 6b's de la dreta.
Al final del dia aniriem cap al sector de la Cova Soleiada ja que jo tenia ganes de provar la Dr.feelgood 8a perquè que me n'havien arribat molt bones referències, i la veritat és que no m'enganyaven, una línia guapíssima que ressegueix un desplom de 25 metres a uns 20-30º de mitjana de pura continuïtat. El primer intent la vaig montar tota ràpidament i en el segon la vaig encadenar quedant-me amb la sensació que potser es tracta més aviat d'un 7c+ normalet si el comparo amb moltes d'altres vies que he realitzat últimament. Tot i això no deixa de ser una gran via més que recomanable, per a tots aquells amants de la continuïtat i dels grans desploms.

Bé i per avui després de passar el dia d'ahir per Barcelona a la manifestació, descans, per demà anar ben fresc cap a Sadernes!!

viernes, 7 de septiembre de 2012

Escalant per Rodellar

Dissabte passat vaig començar vacances! Cosa que significava que tenia dues setmanes i mitja per endavant per empatxarme de roca fins a rebentar! i això he fet!
Diumenge a la tarda, començà el que significarien 5 dies seguits de roca sense parar. Amb en Pau i en Jordi varem estar per La Moretona, fent el que significaria el meu breu escalfament per sortir directament cap al paradís del cantu el mateix dia. Abans però, em vaig voler endur a la butxaca la Sika Pika 7b al flash, i la Sing Sing 7c al 3r toc de la sempre curiosa i dura escola moianesa.


Pel que faria a la resta de dies per terres "rodellarines" com ja anunciava seria un no parar d'escalar envoltat de la bona companyia d'en Marc F. , la Leo, l'Alex, el Josep, l'home amulet(el dani), la Duna(àlies perro-castor), i del retrobament els últims dies dels incondicionals de la zona com l'Eki, la Petra, i d'algun despistat incondicional del ripollès com el Xevi, que s'havia escapat a tibar per la zona.
Però bé, sembla ser que no només de gent vaig poder disfrutar per la zona, sinó també d'encadenes com ara la Egocentrismo 7c al flash, la Tope Gamma 7c al segon pegue (casi a vista ficant cintes!) o la variant de la No Limit que va a buscar la R del 8b/+ de la seva esquerra afegint un pas de bloc a a punta d'un sostre, i que deu rondar entre el 8a i el 7c+ segons gustos.



També van ser moltes les vies que vaig tastar ràpidament (Coliseum,Tragaldabas,etc... ) , però fou una en concret la que tot i donar-me carbassa em va enamorar, La Mal de Amores 8a+ a la qual tot i treure-li tots els passos ràpidament, no vaig ser capaç de veure color en un principi, fins que em van explicar els quatre trucs que te la via en la secció de les tres pinçetes i el bidit de primera falange, al qual jo em llençava totalment volat, cosa que feia el pas substancialment més dur, tot i que espero que a la pròxima visita amb el truc de la bici oberta, pugui veure-li molt més color.


I res, ara uns dies per terres osonenques per recobrar forçes i sant tornem-hi que les parets ens criden!