lunes, 26 de marzo de 2012

La Farinera Boulder Sessions: Carlos Torreblanca

Farà cosa de mes, mes i mig, amb en carlos varem grabar un petit i ràpid esqueig a la farinera, d'un bloc. El video en teoria havia de servir per posar en pràctica una pràctica de l'uni, tot i que al final no va caldre. Tot i així no podia deixar el video sense editar, i bé aquí us en deix-ho el resultat. Per acabar agraïr la paciència d'en Carlos :)

domingo, 18 de marzo de 2012

Pas endavant, nous horitzons :)

Així comença aquest post, i esque el nom fa refèrencia a l'importància de l'encadenament d'avui.
Farà cosa de 3 anys em posava uns peus de gat per primer cop, i farà cosa de dos i mig, visitava Calders també per primer cop. Bé, en aquell moment no havia encadenat ni 6b peró tot i així vaig ensarronar el meu pare per anar a veureu, i vetua aquí que em vaig enamorar. Com us podeu imaginar no es tractava d'un especimen ni femení, ni animal. Més aviat d'un munt de pedres amuntegades amb una inclinació mitjana de 30º graus i no prescisament en placa. Aquest amor d'estiu es deia Uruk-Hai, i tot i no establir-hi contacte en el moment, em va fer aprendre i entendre el que significava l'escalada, i el més important, descobrir que el limit de l'impossible, estava molt més amunt del que jo me l'havia marcat en aquell moment.

Dani Andrada a la sortida del sostre de l'Uruk-hai 7c+ Foto: Pete O'Donovan


Avui an passat uns dos anys i mig de llavors, i aquell desplom infranquejablement imens, s'ha tornat petit. 6 o 7 intents molt distanciats en el temps m'ha costat, però el més important, m'ha permes tatxar un objectiu que em vaig marcar ja fa uns anys, que em fa fer un important pas personal com a escalador. Potser per a molts el fet d'encadenar-la no us haurà dit massa res, o bé encara estareu sotmesos dintre l'etern debat de sí és 7c+, o 7c+/8a, o 8a, o ... però el que si és cert és que aquesta és(com diria chris sharma al penúltim film dels germans Lowell), la meva primera "King line".

lunes, 5 de marzo de 2012

Can boquet i Sadernes

L'última setmana, ha estat una setmana per retrobar sensacions, després d'un període d'abstinència de roca degut a l'onada siberiana. Ara però amb un sol, alguns dies més aviat d'abril, és fàcil trobar sectors de roca càlida on poder llimar les pells i les ungles.
Així doncs, aquesta setmana he aprofitat per fer dues escapadetes. La primera fou dimarts a Can Boquet, concretament al sector clàssic. Jo era el primer cop que visitava la zona i es pot dir que anava boig perdut buscant rocs i més rocs. Així doncs vaig acabar el dia amb una bon grapat de problemes a la butxaca com ara: Dj stefan 6B, El Conversador rosa i Ride my Rocket ambdòs 6C+, i per acabar amb el bonic llançament Alebop 7A.
La segona escapadeta va ser ahir, juntament amb en Marc i en Carlos, a Sadernes, on en Marc ens faria de Guía per un agradable i amagat sector, anomenat la Cova de les Monges. Aquest sector, és un sector que acull vies d'entre 15 i 20 metres en general, i que és especial, per la flexiblitat que ofereix, ja que acull orientacións de Est i Oest, a més de vies per a tots els graus. Des de cinquens, fins a un temut 8c+ només encadenat per en Ramonet, i que qui se'l miri pensara tranquilament que és tracta d'una broma.


Només arribar, tot i les notables molèsties que em provocaven dues butllofes als talons, ens varem posar a escalfar amb un curiós 6b anomenat sacapitxes, i seguidament en Carlos i jo varem encadenar un molt recomanable 7a anomenat Rapa-nui, jo a vista i ell al Flash.
Ja quan va tombar el sol, ens varem moure cap a la cara est, on en Marc es posaria a probar un dur 8a+ que no va caure per poc. Mentrestant jo i en Carlos, ens centrariem amb un bonic 7c+ anomenat el Café de la República. Jo l'encadenaria al segon intent gràcies a l'anti butllofes miraculós d'en Marc, tot quedantme amb la sensació de que potser es tracta més aviat d'un 7c, mentre que en Carlos s'el deixaria molt però que molt a prop.
Finalment ja per acabar el dia i veient que el cel es vestia de pluja, ens traslladariem al sector de la Cúpula, ja ben petats, on jo i en carlos li donariem dos intents sense sort a "Som el que som" 7c, que no encadenariem degut a la fatiga acumulada, però que deixariem a punta de caramel per el proper dia.

Finalment avui ha estat un dia de sort! Aprofitant que tenia festa, he anat a buscar parets, tot trobant un gran ¡Desplomaken! de conglomerat negre d'uns 25-30m del que no rebelaré la situació jeje, i el qual té unes caràcterístiques similars al racó de la finestra, i que juntament amb unes 2 o 3 plakes desplomades del voltant, ofereix un potencial increíble! Com que no portava material per obrir camí entre la vegetació, m'he l'he guardat per un altre dia, i me n'he anat als Matxos a posar el primer Bolt d'un projecte que i tinc vist de fa temps.