Etiquetas

lunes, 10 de diciembre de 2012

Trinqueles!!!

De vegades hi han vies que costen, i victòries que es fan esperar.. però poques se m'havien resistit tant com aquesta via de Calders. Portava tres setmanes que allà on anava m'emportava una "clatellada" i ja començava a pensar que alguna cosa havia fet al revés aquests últims dies.. La via, potser una de les més espectaculars de Calders. Una d'aquelles que fins que no agafes el cantell de la reunió no et deixa cantar victòria. Un d'aquells 8a's que de vegades sembla que amaguin una creueta sota la gavardina. Sostre comú amb l'Uruk-hai, i recte amunt per anar a buscar una secció de 19 llargs moviments sobre preses estranyes  on cada pas et deixa més mal col·locat que l'anterior, i que fa del final de la via un infern aleatòriament exquisit d'intentar encadenar. Uns 8 cops havia caigut agafant el "Tac" que separa la victòria de la derrota, però finalment en l'intent menys esperat ha caigut, i jo finalment puc dir que he pescat un dels genials diamants en brut que amaga Calders, i que de vegades tant costen de pulir.

Ara per fi em podré dedicar a treballar d'altres "Glamuroses" joies del sector, sempre i quant es deixin de trencar preses, en clara alusió al mr.trencapreses jeje ... Veurem que passa aquest dimecres amb la màquina de Sant feliu...  :)

Per Acabar m'agradaria comunicar un petita opinió personal que de vegades estaria bé que compartís tothom...
És cert que la zona de Calders és coneguda per molts com l'abocador pel seu passat, i se que molts de vosaltres ho dieu amb la més bona intenció de fer la gracieta. Ara bé, el que no puc entendre de cap manera és la quantitat de merda literalment que deixa la gent tirada pels peus de via. Aquest sector, tinc entes que va ser obert després d'una titànica obra de neteja de deixalles. Resulta penós que després de la fabulosa tasca d'acondicionament que s'hi va realitzar el tornem a embrutar. Abans de marxar, amb en Xitus varem recollir un bon grapat de retalls de cordes amb flors pels peus de via, no precisament petits, i alguns culs d'ampolles "amagats" suposem que per a donar de beure als gossos ... I perquè era fosc i no varem seguir buscant... 
El cas és que no se si la gent de vegades pensa que el sector és una paperera gegant o l'armari de casa, però el cert és que a mi no m'agrada trobar peus de via tant bruts, i això és tasca de tots mantenir-ho net. Que quedi clar, a tots ens pot caure un trosset d'esparadrap pel terra o podem tenir algun descuid i no ser-ne conscients  Ara bé, la quantitat de merda que hem recollit, no és fruit d'un descuid ja que els retalls de corda per exemple no hi eren quan hem arribat. En fi, que cadascú reflexioni el que vulgui d'aquest fet, però el que ha de quedar clar, és que tot i no ser un bucòlic encontre dels immensos paisatges d'Islàndia, Calders no deixa de ser un espai natural, i per tant estaria molt bé mantenir-lo com a tal. 

1 comentario:

  1. La màquina d'Osona i el Bages! jej.
    Molt encertat la teva última part del post també. A muerte bouarras

    ResponderEliminar